Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rafael Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rafael Nadal. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de desembre del 2023

L'origen del Tió de Nadal. La història de Catalunya dia a dia. El bandolerisme a Catalunya. La immigració occitana a la Conca de Barberà

LA CLAU de la nostra història. Programa 246. Emès el 12 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 246.

Al nostre país, les festes de Nadal pròpiament dites comencen la nit de Nadal (24 de desembre) i duren fins el dia de Reis (6 de gener), aquestes ja tenen un inici litúrgic, l’Advent que, enguany, va començar el diumenge 3 de desembre i s’acabarà el dia 24,  la Nit de Nadal. Alguns potser coneixeu l’Advent a través del modern calendari de xocolatines, una mostra més de la comercialització de les festes nadalenques. En el cristianisme, però, l'advent s'associa amb la vinguda de Jesucrist, el 25 de desembre. Té una durada de quatre setmanes i se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

Una de les tradicions més celebrades, sobretot per la mainada, és la de fer cagar el Tió. La cerimònia de fer cagar el tió (i no pas com massa gent diu ara el “cagatió”) és una tradició molt arrelada a Catalunya que també se celebra a Andorra, Aragó i Occitània.

El caràcter de celebració infantil de fer cagar el tió, amaga al darrere antigues pràctiques ritual dirigides a propiciar l'abundància, la fertilitat i la cohesió familiar al bell mig de l'hivern. El tió, tros de soca robusta que es feia cremar al foc de la llar, simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família. Hom creu que el tió està habitat per les animetes o esperits dels avantpassats o que en el seu interior hi visquin petits follets, o algun geni del bosc, ja que el tió és també un símbol de les velles divinitats pairals. Sigui com sigui, sempre està habitat per esperits benèfics capaços d’allunyar als dimonis i esperits malèfics durant aquestes festes. Se’l considera un protector de la casa.

Antigament, el tió de Nadal s’havia d’encendre amb les restes del vell tió. Així es perpetuava, sempre vi, el foc de la llar domèstica, venerat en un altre temps com un veritable déu.

Modernament, cal treure el tió el 8 de desembre, tapar-lo amb una manta perquè no passi fred i se l’ha d’alimentar cada dia. Al Tió li agrada menjar el mateix que als animals de peu rodó: garrofes, carabassa i fruita o verdura de poc valor. La Nit de Nadal farem cagar el Tió donant-li cops de bastó, alhora que se li canta una cançó tradicional. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all o una ceba.

Avui, que som a 13 dies del Nadal, es bo recordar les nostres tradicions, abans que siguin literalment devorades per personatges aliens, com el panxut de barbassa  blanca i vestit de vermell que, imposat pel màrqueting, ens arriba cada Nadal en un trineu tirat per uns animals tan nostrats com són els rens.

Final

La frase de la setmana, avui que hem parlat de bandolers, està extreta  del número 26 de la revista Nosaltres Sols, publicada el 3 d’octubre de 1931

“Avui, els bandolers van vestits d’etiqueta i maniobren amb tota la impunitat”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimecres, 17 de maig del 2023

La Maternitat d'Elna. La història de Catalunya dia a dia. La vil·la de Munts i l’emperador Adrià. Anys d'il·lusions, avenços i frustacions (1971-1992)


 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 230.

La setmana passada, el 12 de maig, a la localitat occitana de Granès, a l’edat de 104 anys, ens deixava Remei Oliva, l’última mare de la Maternitat d’Elna.

Remei Oliva va néixer a Badalona el 1918. El 1939 va marxar a l’exili a Catalunya Nord i durant més d’un any va haver de sobreviure als camps de concentració d’Argelers i de Sant Cebrià. La vida als camps era del tot deplorable. Instal·lats a les platges, els refugiats van patir la fam, la set, el fred, la intensa humitat i el menyspreu de les autoritats franceses. El 1940 va tenir el seu primer fill a la Maternitat d’Elna.

Parlar de la Maternitat d’Elna és parlar d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que va arribar a Madrid el 1937, amb 24 anys, com a voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra per ajudar mares i nens durant la Guerra Civil espanyola, El 1939 va passar també la frontera i va conèixer de primera mà el drama dels exiliats i el que representaven aquells camps de concentració a les platges de la Catalunya Nord.

Les condicions d'aquells camps van fer que les possibilitats de supervivència d'un nadó fossin pràcticament nul·les, i, de fet, el part ja comportava un gran perill per a les mares. La mortalitat dels nadons superava el 90%.

Davant la manca d’ajuda social francesa, Eidenbez va impulsar des de  l'Associació d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació d'una maternitat a fi d'assistir les dones embarassades recloses als camps de concentració. L’Elisabeth, amb un reduït nombre d'infermeres, es va quedar a la Catalunya del Nord com a única responsable per a materialitzar la idea. I amb el personal mínim va començar a buscar la casa adient.

La Maternitat es va instal·lar al castell d'en Bardou ,un palauet rural del segle XIX en molt mal estat, situat a uns 15 km de Perpinyà. Un cop acabades les obres de rehabilitació de la casa, el desembre del 1939 entraven les primers vuit dones embarassades provinents de barracots d'Argelers i Sant Cebrià. Entre elles Remei Oliva.

Elisabeth definia la Maternitat d’Elna com “una illa de pau enmig d'un oceà de destrucció...". Hi van néixer 597 nadons. Va funcionar des del desembre del 1939 fins a l'abril del 1944, quan va ser clausurada pels alemanys.

El 2021, Remei Oliva va publicar el llibre “La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat”. El seu relat abraça els 15 mesos als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial.

El relat històric de Remei Oliva ens empeny a no oblidar els milers de dones que van patir les conseqüències de la Guerra Civil. Ens mostra la indiferència dels estats envers les víctimes de les guerres i, alhora, la generositat i la solidaritat de persones gràcies a les quals van poder canviar la seva sort.

Final

La frase de la setmana  del que va ser president dels Estats Units Abraham Lincoln:

“Si poguéssim saber primer on som i on ens dirigim, podríem jutjar millor què fer i com fer-ho.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


dijous, 27 d’octubre del 2022

51 anys de “I am a Catalan”"On és l'art perdut durant la Guerra Civil? L'exili català a Mèxic (2a part) Absolutisme contra pactisme. La Ciutadella de Barcelona

 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 206

L’any 1904, convidat pel president Theodore Roosevelt,  Pau Casals havia ofert un concert a la Casa Blanca. En aquells anys de principi de segle XX, Casals era presentat més com a porto-riqueny que com a català. De fet, en dels diferents articles periodístics no hi havia cap menció a Catalunya i El cant dels ocells es descriu com una "melodia espanyola".

24 d’octubre de 1971. Estrena de l’Himne de les Nacions Unides compost per Pau Casals. El músic català interpreta al violoncel “El cant dels ocells”, la cançó tradicional catalana.

Aquell 24 d’octubre de 1971, el secretari general de l’ONU, el birmà U Thant li va concedir la primera Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Pau Casals no en tenia cap coneixement d’aquest lliurament i va començar a parlar, en un discurs totalment improvisat... “I am a . Catalan”

“I am a Catalan”... el discurs pronunciat en anglès, amb veu clara i forta, van causar un enorme impacte i les portades dels diaris nord-americans de l’endemà se'n van fer especial ressò. Aquest cop, sí que destacaven la catalanitat de Pau Casals i la seva lluita constant per la pau a Catalunya i al món.

Recordem aquell moment històric...

Final

La frase de la setmana de músic, compositor, violoncel·lista Pau Casals

 “Potser sóc el músic més vell del món... però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir tots plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!