VÍDEO: Els Mossos, la nostra policia. El judici al Major Trapero. Eleccions anticipades al Parlament (Darrer programa de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 30 de gener de 2020

Els Mossos, la nostra policia. Judici al major Trapero

Eleccions anticipades al Parlament de Catalunya

Presenta: Clara Ardèvol I Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Jaume Bosch,  advocat. Autor del llibre "La nostra policia"

Lourdes Escardívol, membre del SN de l'ANC

Josep Cortada, sectorial LGTBI de l'ANC

Josep Pinyol, historiador

Davantal

El MHP Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada estiguin aprovats els pressupostos.

Així doncs, possiblement, la ciutadania catalana serà convocada novament a les urnes el mes de juny o, com a molt tard, el setembre d’enguany.

Alguns partits es freguen les mans perquè el que han estat buscant des de fa molt de temps finalment s’ha fet realitat. L’avançament de les eleccions ha anat caient pel seu propi pes per la pròpia actuació dels partits polítics, sense exclusió. L’actuació d’uns i altres a mesura que avançava la legislatura ha estat cada vegada més trista, penosa i irritant. El Parlament català s’ha anat convertint en un parlament de fireta que avergonyia la majoria dels votants independentistes.

La ciutadania pateix una barreja de sentiments i sensacions que van des de la confusió i el desconcert a la impotència, la ràbia i la ira, i aquestes són les condicions amb què el votant afrontarà les noves eleccions. Aquestes eleccions avançades significaran la solució al problema que representa la confrontació entre independentistes?

Com es desenvoluparà la precampanya que ja ha començat i la pròpia campanya electoral? Partits independentistes traient-se els ulls els uns als altres per tal d’obtenir la majoria? A hores d’ara, i després del passat més recent, algú espera que els diferents partits es presentin a aquestes eleccions amb uns punts comuns, amb una estratègia unitària? L’independentisme, la gent, no es mereix tot el que està passant. Quina serà la seva reacció davant les urnes?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

VÍDEO: Mossos d'Esquadra, 300 anys d'història (Programa 137 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 136 de

LA CLAU de la nostra història

4a temporada

Emès el dimecres 15 de maig de 2019

Mossos d'Esquadra, 300 anys d'història

Francesc Xavier Hernández, historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Autor de diversos treballs sobre la història militar de Catalunya, la Guerra de Successió Espanyola, l'educació i l'ensenyament de la història. Va ser  el director del projecte històric i museogràfic del Museu d'Història de Catalunya. És comissari de l'exposició "Els uniformes del cos de Mossos d'Esquadra".

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

Mossos d'Esquadra, 300 anys d'història (DAVANTAL del programa 137 de LA CLAU de la nostra història)

El cos de Mossos d’Esquadra és el cos policial de naturalesa civil més antic d’Europa i del món.

Entre els anys 1717 i 1720 es va produir  un conflicte bèl•lic anomenat la  guerra de la Quàdruple Aliança. El regne d’Espanya es va enfrontar a una coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, França, Regne Unit i les Províncies Unides dels Països Baixos. L’escenari bèl•lic en què es va veure sumida la monarquia hispànica, sota el mandat de Felip V, va traduir-se en el territori català en una amenaça real i imminent, davant la invasió del Principat l’any 1719. Amb el gruix de l’exèrcit lluitant a l’estranger, tant a la zona fronterera com a la resta del territori, van quedar desprotegits davant l’avanç francès. Aquesta manca de força militar generà la necessitat d’idear un sistema de seguretat i contenció que frenés l’enemic.

Es va desenvolupar un projecte basat en el desplegament, arreu del territori català, de grups de paisans armats que, distribuïts en enclavaments geogràfics estratègics i en poblacions afins a la causa filipista, poguessin realitzar les mesures de contenció desitjades. Així, doncs, el Cos de Mossos d’Esquadra, en aquell moment anomenat Escuadras de Paisanos Armados, va quedar oficialment constituït mitjançant la Reial Ordre de 21 d’abril de 1719.

Les Esquadres de Catalunya van ser abolides el 1868 i restablertes el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.

Enguany commemorem, doncs, el Tricentenari del cos de Mossos d’Esquadra. Entre els actes que s’han celebrat destaca l’exposició “Els uniformes del cos de Mossos d’Esquadra. 300 anys d’història”, ubicada al vestíbul de l’edifici de Can Serra de la Diputació de Barcelona i que es pot visitar fins a finals del mes de juny.

Dissabte va ser un dia perillós (o... els "friquis" del llaç groc i els independentistes "autèntics")

Avís per  a navegants..

En acabar aquest article, me n’adono que m’ha quedat molt llarg. He abocat a raig el que tinc a dins i em sento incapaç de retallar-lo.

Ho escrivia Vicent Partal en la seva editorial del divendres: “Demà serà un dia perillós” i ho va ser... i van passar-hi coses. Crec que ahir vam poder presenciar dues maneres diferents d’avançar cap a la independència i de fer front a les provocacions del feixisme espanyol. Alguns potser pensareu que l’una és excloent de l’altre o, potser, altre direu que poden arribar a ser complementàries.

El primer gran error comès en el dia ahir és institucional. És el de permetre una manifestació que feia apologia de l’odi i de la violència; que cercava, una vegada més, humiliar-nos i vexar-nos; que únicament tenia un objectiu, provocar la gent i aconseguir, d’una vegada per totes, el que ja fa tems que sabem que busquen: un esclat de violència, de major o menor escala, per part de l’independentisme. Si la manifestació, en nom d’una llibertat d’expressió mal entesa, no es podia prohibir, sí que es podria haver enviat ben lluny de la plaça Sant Jaume i aïllar-la. Cap de les dues alternatives es va produir. 

Les dues maneres de fer front a aquesta gran provocació es van produir, la primera, a la mateixa plaça Sant Jaume: concentració pacífica, ambient distès (malgrat que la tensió, producte de la pròpia indignació, anava per dins). La segona, el grup de manifestants que van optar per intentar l’enfrontament directe amb els provocadors. Aquest, penso que és el segon error del dia.

Davant de l’intent dels manifestants de tirar Via Laietana amunt, la resposta policial no podia ser altra que la que es va produir: establir un cordó per evitar que les dues manifestacions xoquessin frontalment. Era lògic i desitjable.  Fins aquí tot dintre de la “normalitat”. Tot s’embolica quan, els diversos intents dels manifestants per trencar el cordó policial, acaben amb les càrregues i l’enfrontament amb els mossos. Hi ha un aspecte important i és el que comparteixo amb l’Eduard Voltas quan diu que “la intenció d’arribar fins als fatxes, al crit de “a por ellos”, NO és no-violència.”

Dit això, l’actuació d’alguns dels agents és del tot preocupant. Dintre del cos dels Mossos d’Esquadra hi ha de tot i, dins de l’ABM (Àrea de Brigada Mòbil, o antiavalots) encara més. Això vol dir que també hi ha agents procedents de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil, agents, probablement (i essent benevolent) que no senten cap mena de simpatia o empatia pel moviment independentista.  Només així es pot entendre l’actuació d’alguns agents en les càrregues. 

El tercer gran error del dia, i crec que el principal, són les reaccions personals que es produeixen dins de l’independentisme. Per raons d’edat, he viscut, de vegades des de dins mateix, de vegades de molt a prop, les diferents vicissituds del moviment independentista des de finals dels 70 fins ara. He assistit a batalles interiors de gran cruesa; he hagut de veure com amics i companys de lluita deixaven de parlar-se i es titllaven els uns als altres de “traïdors”; he presenciat en ple Fossar de les Moreres una batalla campal entre independentistes. Massa sovint he escoltat la paraula “traïdor” i “botifler” en boca d’independentistes contra independentistes. Ahir, hi vam tornar.

Quan, des de twitter, es qüestiona si era necessari buscar l’enfrontament amb la manifestació feixista, no puc admetre una resposta com la de “vosaltres sempre uns rendiu”. Qui són aquests “vosaltres”? Particularment, sempre m’he esforçat a mantenir que dins de l’independentisme no hi pot haver-hi un “nosaltres” i un “vosaltres”.

En un missatge rebut del CDR Cambrils, entenc que dirigit al Conseller d’interior, al President de la Generalitat, al Govern i a l’Ajuntament de Barcelona es diu:“ Ho pagareu: la història us dirà traïdors.”

Un altre... “A la plaça Sant Jaume l’únic que hi havia eren molts friquis amb llacets i fent bufandes de punt.”

I similars a aquests, els que vulgueu...

Les meves reflexions...

La meva opció personal és la de la plaça Sant Jaume. Segurament dec ser un friqui amb llacet (no faig bufandes perquè no ser fer mitja, sinó, potser en faria).

El moviment independentista, bàsicament des del 2009, ha crescut de manera exponencial i vertiginosa perquè els i les friquis amb llacet van decidir d’afegir-s’hi, treballar-hi i mobilitzar-se constantment. La gent que ens ha dut fins on som, tant pel positiu com pel negatiu, estan representats, bàsicament i de manera molt majoritària, en la gent de la plaça de Sant Jaume.

El moviment independentista està format, també bàsicament i en la seva majoria, per la classe mitjana del país. Gent que està disposada a moltes coses, que és capaç de mobilitzar-se de manera no violenta (i ho ha demostrat!), que està determinada a aconseguir la independència, però que sempre refusarà determinades maneres d’actuar.

Que l’única manera d’aconseguir la independència és a través de la unitat d’acció entre la societat civil, partits polítics, govern i institucions. Pensar que una sola d’aquestes potes aconseguirà l’objectiu i voler encaminar tota l’acció i l’estratègia en aquest sentit significarà, una vegada més, la derrota.

Crear una mentalitat col·lectiva que pensi que hi ha un “nosaltres” (els lluitadors, els conseqüents, els disposats a tot... els “autèntics” independentistes...) enfront d’un “vosaltres” (els que sempre us rendiu, els friquis que porteu llacets, les àvies que feu bufandes, els independentistes “barretinaires”...) és obrir el camí en el temps als crits de “traïdors” i “botiflers”.

Tenim un autèntic problema amb els partits (des de fa anys) i amb el Govern. Hi ha confusió i manca absoluta de direcció política que, al cap i a la fi, acaba provocant situacions com les d’ahir a Via Laietana. D’aquí a situar-los com a enemics a abatre, hi ha tot un món i esdevé un error tàctic majúscul. I poso en el mateix nivell el fet de considerar el cos de Mossos d’Esquadra també com el nostre enemic.

Espero que el que ahir es va viure sigui, només com alguns diuen, un marcar la ratlla. Si acaba sent això, benvingut serà. Fins ara, en les convocatòries independentistes, no s’havia produït mai. Si acaba derivant en una nova manera d’actuar, majoritària, de l’independentisme, crec que, col·lectivament, no ens beneficiarà en res, sinó que ens anirà a la contra.

Hi ha una frase d’en Vicent Partal, crec que del 2015, que considero clau i que sovint m’esforço a recordar: 

“Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre.”

Mossos d'Esquadra. 1640. La policia més antiga d'Europa (VÍDEO de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV Llobregat el dimecres 12 de juliol de 2017

Mossos d'Esquadra. 1640. La policia més antiga d'Europa

Convidats:

Ignasi P. Ferré i Serra, guionista, director de cinema i productor català. Ha dirigit set llargmetratges i onze documentals, entre els quals el titulat Mossos d’esquadra.cat 

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

Els Mossos d'Esquadra. 1640. La policia més antiga d'Europa (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)

L’origen i la gènesi dels Mossos d’Esquadra sovint es veu envoltada de polèmiques dins el camp de la historiografia.

La caiguda de la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va suposar la supressió de les lleis i institucions d’autogovern de Catalunya.  El règim d'ocupació militar va ser confirmat, des d'un punt de vista jurídic, pel Decret de Nova Planta (1716), que abolia les Constitucions de Catalunya i imposava les lleis de Castella. Totes les institucions municipals de caràcter representatiu van ser abolides i al seu lloc es va imposar un sistemad'alcaldes i regidors nomenats directament pel rei o pel capità general.

En aquest context històric apareix la primera referència de la fundació de les primeres “Esquadres” l’any 1719.  L’any  1721 es creen les “Escuadras de Paisanos Armados” com una reorganització d’aquelles “Esquadres” creades dos anys abans, i agrupades en dos grans grups operacionals. Aquest nou cos constituïa una milícia de paisans que substituïa l’antic sometent català, i pretenia donar seguretat a les fires i a les rutes comercials mancades de seguretat on les mercaderies eren exposades a constants perills.

Les Esquadres de Catalunya van ser abolides el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.

Avui a LA CLAU coneixerem una mica millor la història del que ara és la policia catalana, els Mossos d’Esquadra.