Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat i defensa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat i defensa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de desembre del 2018

VÍDEO: Seguretat i defensa al segle XXI (Programa núm. 26 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada ETV Llobregat 
 Emès el dilluns 17 de desembre de 2018
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:
Miquel Sellarès,  el 1971 va ser fundador destacat de l’Assemblea de Catalunya i el 1974 de Convergència Democràtica de Catalunya. Com a expert en temes policials, va ser nomenat director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya el 1983. Entre 2003 i 2004 en va ser secretari de comunicació. És president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya.

Alexander Golovin,  estudiant d'Història

Marcel Graell, estudiant de Ciències Polítiques

divendres, 14 de desembre del 2018

Seguretat i defensa al segle XXI (DAVANTAL del programa núm. 26 de Catalunya segle XXI)


En el programa d’avui de Catalunya segle XXI volem abordar el tema de seguretat i defensa. En la nostra introducció d’avui volem fer referència al que recomanava el Llibre Blanc per la Transició Nacional de Catalunya pel que fa a l’Estructura de seguretat i defensa en la Catalunya del segle XXI.

La seguretat és un bé públic que l’Estat ha de proveir necessàriament als seus ciutadans. La seguretat és alhora un dret per a la ciutadania i un deure per a l’Estat, fet que implica que s’ha de proveir com a garantia i alhora com a servei. I en un món creixentment interdependent, la provisió de la seguretat exigeix coordinació tant en l’àmbit intern com en l’internacional.

La provisió de la seguretat està vinculada a la provisió de llibertat i de justícia. Per proveir-la cal emprar diversos instruments, tot distingint entre l’àmbit de la seguretat interna (circumscrit al que s’esdevé a l’interior de les fronteres pròpies) i l’àmbit de la seguretat externa o  internacional (vinculada a fets, actors o relacions transfronterers o internacionals). La provisió de la seguretat interna i internacional està vinculada a moltes altres polítiques públiques i pot presentar fórmules organitzatives molt diverses.

Cal tenir en compte però, que les estratègies de seguretat dels països occidentals i d’organismes europeus, tot i distingir entre seguretat interna i seguretat internacional, tracten gairebé del mateix: terrorisme, ciberseguretat, seguretat energètica, lluita contra la delinqüència organitzada, protecció d’infraestructures bàsiques o crítiques, entre d’altres. La coordinació i la intel·ligència són al centre de la pràctica de la seguretat i s’està alterant la diferència de funcions entre cossos policials i efectius de defensa, que tot i existir, s’ha difuminat parcialment en alguns casos, fet que possibilita funcions més clarament militars o de defensa de certs cossos policials.

Actualment, ja existeix un model de seguretat propi a Catalunya –basat en la seguretat ciutadana i la gestió d’emergències–, no s’han pogut desenvolupar gaires altres components que formen part de les estructures bàsiques de seguretat interna d’un Estat pel fet de ser competències de l’Administració central. I, per tant, tampoc no s’han creat ni desenvolupat els components vinculats a la seguretat internacional.

Com hauria d’estructurar-se la seguretat i la defensa en la Catalunya del segle XXI?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

dissabte, 5 de març del 2016

Seguretat i defensa. El sometent (davantal)


Au, jovent!
Via fora!
Via fora, sometent!

Un Estat ha de  saber garantir la seguretat del país i dels seus ciutadans.

La seguretat interior ha de ser garantida per un conjunt de cossos de protecció civil i policíacs, especialitzats en situacions de risc i d’emergència, distribuïts per tot el territori, que col·laborin en l’organització i cohesió del teixit social: policies, bombers, agents rurals, forestals, ambientals, assistents, treballadors socials...

Actualment, podríem assegurar que Catalunya disposa d’estructures de l’administració pública en matèries com la seguretat contra incendis, la gestió d’emergències, protecció civil, emergències sanitàries, salut pública, seguretat industrial. seguretat laboral, seguretat informàtica....

Tot  i així, la Catalunya del futur haurà de desenvolupar polítiques de seguretat pública completes i adaptades al país en la majoria d’aquestes matèries.

A més, si ens movem en el marc d’un Estat propi, caldrà desenvolupar camps que a hores d’ara no estan coberts com la seguretat marítima, la seguretat aeronàutica, duanes i fronteres.

Pel que fa a la seguretat exterior, ens porta sempre a la pregunta “Cal que, per garantir aquesta seguretat, Catalunya disposi d’un exèrcit?”

Una part molt important de la societat catalana ha deixat prou constància que aposta per una Catalunya que alguns han definit com un “Estat de pau”, on el concepte de seguretat armada (exèrcit i armamentisme) sigui substituït pel de seguretat humana (cohesió social, cooperació i cossos policíacs i de protecció civil especialitzats).

Si finalment aquesta és l’opció escollida per la ciutadania caldrà repensar la seguretat davant les possibles agressions exteriors i, com a conseqüència, la pròpia seguretat interior, així com la participació en els estructures de seguretat europees i internacionals.

L’estructura militar pot ser substituïda per uns bons sistemes d’informació, d’intel·ligència i de policia. Disposar de cossos de policia, civils i de protecció civil amb una capacitat de  mobilització immediata fora de les fronteres i amb mitjans adequats per a la intervenció, tant en situació de conflicte com en la gestió de les diverses situacions de crisis humanitàries que es puguin arribar a produir.

Històricament, com s’ha anat estructurant aquesta seguretat interior i exterior al nostre país?

Avui, a La Clau de la nostra història, parlarem d’un model de milícia popular molt eficient, amb normes molt precises i estructures organitzatives ben falcades en l’entramat institucional, de forma que tothom que devia participar-hi tenia funcions clares i cadena de comandament.

Anirem fins al segle XIII per parlar del Sometent.

Seguretat i defensa. El sometent (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 4 de març

El sometent. Un model de milícia popular molt eficient, nascut al segle XIII, amb normes molt precises i estructures organitzatives ben falcades en l’entramat institucional, de forma que tothom que devia participar-hi tenia funcions clares i cadena de comandament.

Seguretat i defensa en el passat. Seguretat i defensa en el present i en el futur.

Convidats:

Antoni Llimona, membre del Secretariat Nacional de l'ANC i del sindicat Unió de Pagesos

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura