Continuem passejant amb Joan Brossa (Vint-i-set poemes-2)

L’ús del llenguatge administratiu en l’esquema d’una fitxa que ens identifica i ens assenyala a tots, en el poema 18è. 

Nom...

     Cognom patern....

Cognom matern....

Nascut a...

Domiciliat a ....

De professió...

Categoria...

Especialitat...

Una postal familiar en el poema 19è. 

Estimat

Avui a la tarda ha plogut una

mica    Ara ens n'anem cap al

Llac Negre i de segur que passarem

la nit en un refugi

Cada ni és un diluvi d'estels

La descripció d’un ambient intern i, a la vegada, d’un d’extern, en només tres versos, en el poema 5. 

Muntanyes de llibres

Papers per terra

Passa un home amb un barret negre

Una exposició, un quadre, el títol, en el poema 6è. 

FEMME assisse

Seated Woman

Sitzende Frau

Donna seduta

Dona aseguda

L’actuació d’un transformista (potser Fregoli) en el poema 12è. 

Ell apareix i desapareix per una porta

amb roba diferent cada vegada i barbes

inversemblants

La transició al que seria més tard la imatge visual en el poema 13è.

Un vidre

i un botó petit

Aquesta poesia de la quotidianitat és present també en altres poemes de Cappare. 

Continuarem passejant-hi....

Continuem passejant amb Joan Brossa (Vint-i-set poemes-1)

Continuem passejant pel món de la poesia de la mà de Joan Brossa. Vint-i-set poemes reflecteixen el món de la simplicitat, de la condensació, de l'eliminació d'elements. S'acosten força a la poesia xinesa dels Haikus.

En aquest recull de poemes podem veure el Brossa de l’antipoesia, de la poesia sintètica, de la poesia de la quotidianitat. El Brossa que busca la senzillesa del llenguatge col·loquial, de la vida diària, de les coses i els fets quotidians. El Brossa que, com deia Arthur Terry: “revela un paisatge que, més que vist, ha estat penetrat per la imaginació.”

Tot un món esquematitzat en les frases i les imatges –aparentment- més senzilles. En el primer poema, on Brossa reflecteix, sintèticament,  la vida d’un artista: naixement, estudis, professió i mort. Amb l’ús d’unes poques paraules extretes de qualsevol formulari, Brossa ens ha retratat la vida sencera de qualsevol artista.

En el segon poema, la descripció real, allunyada de qualsevol ideal artístic, d’una pintura.

Matèria grumollosa en indrets mat i en altres

Brillant o com vitrificada. Tauler negre her-

mètic amb els relleus retorçats d’una muralla

Fons mineral blavós. Empastellament de poc

Relleu però fet malbé per escorxadures bàrbares.

Les notes familiars, casolanes, que expressen les necessitats més bàsiques de la vida diària, apareixen en els poemes 4t, 8è, i 24è.

Compra per aquest vespre

Una barreta de pa

Hi ha un estrip per cosir als pantalons

Que he deixat a la taula

La conversa espontània, potser observada, potser viscuda, pel poeta, del poema 21è.

Passa a la meva dreta  Tu

M’has de donar l’esquerra

Posa’t bé la gavardina

Travessa el carrer

I corre a buscar un taxi