Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cappare. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cappare. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de febrer del 2016

El passeig amb Brossa.... poesia, joc i llenguatge


Cappare és un poemari que recull tres llibres escrits entre 1956 i 1957. Conté les diferents formes poètiques practicades per Brossa fins al moment: odes, sonets i poemes quotidians.

Destacaria precisament de Cappare dos aspectes que, inicialment, semblen oposar-se: els sonets, representats bàsicament per l’apartat Dotze sonets a Victòria, i la poesia sintètica, amb la mostra que representa Vint-i-set poemes que ja hem tractat anteriorment. Aquí ñes on podem veure el Brossa que fuig dels esquemes mètrics i estròfics, que utilitza un vocabulari “volgudament” col·loquial com en un intent de fer-nos veure que el llenguatge per si mateix és ja poesia, que qualsevol imatge és en ella mateixa una imatge poètica.

Cappare aplega dos reculls d'amor: Model de fruita i Dotze sonets a Victòria. En els sonets podem veure el Brossa que fa servir les tècniques poètiques més tradicionals, el decasíl·lab, l’estructura, l’estrofa, la rima… El Brossa que utilitza les figures retòriques, l’associació sensorial i el llenguatge més interpretatiu.

En els 12 sonets, Brossa fa servir un llenguatge de fàcil comprensió. En paraules de Glòria Bordons: El llenguatge de Dotze sonets a Victoria no és ja distorsionat. Contràriament, és molt planer. Són sonets dedicats a l'estimada i i'amor inflama el poeta, el fa diví, identifica els amants amb Ia natura i fa possible la unitat dels contraris.

M'agrada especialment el primer sonet del llibre, Brindis en què, precisament, Brossa entrellaça els contraris:

Cançó d'amor; jo canto en tu el sentit
d'un vast paisatge: canto sol i lluna,
Terres i aigües, el dia i la nit

Tot, amor meu, m'impulsa: véns darrere
amb la bandera de la cabellera.

Un altre sonet a destacar és el vuitè, Festa. Un autèntic joc amb les paraules. Brossa fa servir el llenguatge com un element, alhora poètic, alhora  jogasser. Per a Brossa, com ell havia manifestat més d'una vegada, la poesia constitueix un joc, però un joc que cal prendre molt seriosament: 

Avui només escric deliri
I després la paraula amant,
Perquè aquest vers rimi amb brillant,
i el primer amb l'adjectiu assiri.

Ara aquí poso serenata;
Tal és el vers; avui només
Escric la paraula congrés,
I acabarà l'estrofa plata.

Començo amb el teu nom Victòria
I no continuo, que avui
Només escric els pronoms tu i
Jo. Posa un mot que et plagui en "òria".

Amor, avui només t'escric
Per tal que escric rimi amb pessic.

dissabte, 13 de febrer del 2016

Passejant amb Brossa...paleta o poeta?


Hi ha una història, que Brossa sovint contava, que retrata amb una gran fidelitat el personatge i la persona. Ell mateix explicava: 

[...]
"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:

- Profesión.
- Poeta.
- ¿Paleta?
- Hombre, no, paleta, no.
- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.
I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

Joan Brossa, com a poeta experimental i avantguardista que crec que és, em desorienta una mica. La seva extensa –i diversificada- producció, la seva experimentació constant fa que, segurament, no rebi tots els seus poemes amb el mateix grau de comprensió i d’acceptació. 

Admiro en Brossa l’ús que fa en la seva obra de determinat tipus de composició, com és el cas de la sextina medieval o del sonet. M’agrada el Brossa de la ironia i de l’humor càustic. M’entusiasma el Brossa de la poesia visual o dels poemes objecte. M’atrau més el Brossa  que utilitza el sonet o la sextina per elaborar el seu missatge poètic que no pas el Brossa del vers lliure. Em sedueix el Brossa que tracta el tema de l’amor, o del compromís polític i social, o de la quotidianitat, més que no pas el Brossa del surrealisme o de les imatges hipagòniques.

Hem passejat pel món de la poesia amb Els Entra-i-surts de Brossa i la poesia sintètica de Vint-i-set poemes. Aquest darrer poemari està inclòs en el seu llibre Cappare, del qual destacaria Dotze sonets a Victòria.

Us convido a continuar el passeig poètic, ara pels sonets de Brossa.  

dimarts, 9 de febrer del 2016

Continuem passejant amb Joan Brossa (Vint-i-set poemes-2)

L’ús del llenguatge administratiu en l’esquema d’una fitxa que ens identifica i ens assenyala a tots, en el poema 18è. 

Nom...
     Cognom patern....
Cognom matern....
Nascut a...
Domiciliat a ....
De professió...
Categoria...
Especialitat...

Una postal familiar en el poema 19è. 

Estimat
Avui a la tarda ha plogut una
mica    Ara ens n'anem cap al
Llac Negre i de segur que passarem
la nit en un refugi
Cada ni és un diluvi d'estels

La descripció d’un ambient intern i, a la vegada, d’un d’extern, en només tres versos, en el poema 5. 

Muntanyes de llibres
Papers per terra
Passa un home amb un barret negre

Una exposició, un quadre, el títol, en el poema 6è. 

FEMME assisse
Seated Woman
Sitzende Frau
Donna seduta
Dona aseguda

L’actuació d’un transformista (potser Fregoli) en el poema 12è. 

Ell apareix i desapareix per una porta
amb roba diferent cada vegada i barbes
inversemblants

La transició al que seria més tard la imatge visual en el poema 13è.

Un vidre
i un botó petit


Aquesta poesia de la quotidianitat és present també en altres poemes de Cappare. 

Continuarem passejant-hi....