El surrealisme (2. André Breton)

El surrealisme, en els seus inicis, va ser més un moviment intel•lectual, essencialment literari. André Breton n’és, evidentment, l’ànima. Ell és l’ideòleg i el principal teòric del moviment al qual s’adheriren literats com Philippe Soupault i Louis Aragon, antics dadaistes, cofundadors, conjuntament amb André Breton, de la revista Littérature.

El 1919, Breton i Soupault van publicar Els camps magnètics, una obra escrita amb el procediment de l’escriptura automàtica i que es pot considerar com l’inici del moviment surrealista: [...] je résolus d’obtenir de moi ce qu’on cherche à obtenir d’eux, soit un monologue de débit aussi rapide que possible, sur lequel l’esprit critique du sujet ne fasse porter aucun jugement, qui ne s’embarasse, par suite, d’aucune réticence, et qui soit aussi exactement que possible la "Pensée Parlée" [...]

Llibertat, amor, poesia, revolució, somni... els mites del surrealisme en què ocupa un lloc destacat la nova moral de l’amor. Breton va aportar una nova visió de l'amor, un amor passional i inconscient, un amor absolut, meravellós, únic, que se situa per damunt de tots els condicionants.

La relació de l'escriptor amb Jacqueline Lamba és un dels exemples més demostratius d'aquest Amor fou, que va inspirar l'obra de Breton L’amor boig, en la qual es reflecteix també la llibertat en l’acceptació i la utilització de l’atzar. Aquest amor és un sentiment que perdura en el temps, malgrat qualsevol contingència, fins i tot la separació. Tal com es desprèn d'aquesta frase del llibre: "El que jo he estimat, tant si ho he pogut retenir com si no, ho estimaré per sempre". La importància que Breton dóna a aquest sentiment queda reflectida en la dedicatòria que fa a la seva filla: "Et desitjo que siguis bojament estimada".

Nadja és una altra de les obres importants de l'escriptor francès, on s’expressa una fascinació per la bogeria i que és, en part, autobiogràfica..

Nadja és, abans de res, un intent d’autoconeixença, d’autorecerca de l’autor. Podríem interpretar-la com una mena de viatge interior, un viatge al subconscient queAndré Breton, ja des del principi del text, sembla indicar-nos de manera clara, com es desprèn dels primers mots amb què s’interroga: Qui suis-je ?; o les darreres paraules que tanquen el relat: Qui vive? Est-ce vous, Nadja ? Est-il vrai que l'au-delà, tout l'au-delà soit dans cette vie ? Je ne vous entends pas. Qui vive ? Est-ce moi seul ? Est-ce moi-même ?

La realitat i l’experiència onírica es confonen en un text literari, de vegades, desconcertant. L’inconscient i el conscient semblen moure’s enmig de les seves pàgines i costa d’entreveure amb claredat on comença la realitat i on acaba la ficció.

El surrealisme de Nadja es desprèn dels personatges que van desfilant per l’obra i de les manifestacions al voltant de l’inconscient i, potser, d’aquell inconscient que esdevé el més autèntic, el més pur, la manifestació més real de l’esperit que, per a Breton, era el de l’estat de la bogeria.

El surrealisme (1)

Surrealisme: Automatisme psíquic pur, mitjançant el qual s’intenta expressar, oralment, per escrit o de qualsevol altra forma, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral.

D’aquesta manera, definia André Breton el terme surrealisme en el Primer manifest del surrealisme, publicat l’any 1924. I continuava afirmant que: El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació que, fins a l’aparició del moviment, eren refusades i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir de manera definitiva la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.

El surrealisme és un dels moviments considerats d’avantguarda. Les avantguardes, una primera línia artística de combat, neixen i es desenvolupen durant la primera meitat del segle XX i esdevenen un autèntic moviment d’agitació cultural que es convertirà en un autèntic revulsiu del món artístic i cultural. Situades sempre en la primera línia de creació, ataquen de manera directa l’art merament decoratiu i burgès anterior, signifiquen la renovació radical de formes i continguts artístics, representen un canvi d’idees i un moviment revolucionari de primer ordre. L’art de les avantguardes és l’art de la modernitat, de tots aquells que dirigeixen la seva mirada vers el futur.

La història de les avantguardes és, però, una successió de moviments culturals, artístics i ideològics que es van substituint els uns pels altres. La filosofia avantguardista elabora una crítica permanent que modifica o nega el passat anterior. Malgrat tot, sempre mantenen una relació amb el passat, si més no amb determinat passat. En el surrealisme, per exemple, i més concretament en el seu precursor, André Breton, hi podem trobar certes influències del simbolisme francès.