Vers toi le songe pur de mon âme
s’élève,
Mon angoisse ne cherche point à
s’apaiser,
Car tu m’es inconnue et n’existes qu’en
rêve,
Et je n’apprendrai pas le goût de ton
baiser
Vers vosaltres s'alça el somni pur de la
meva ànima
La meva angoixa no busca calmar-se,
Perquè m’ets desconeguda i existeixes
només en somnis
I no aprendré el sabor del teu petó
Renée Vivien va beure
intensament del simbolisme francès i, a través sobretot de Charles Baudelaire,
va assolir una font d’expressió que li permetia materialitzar en paraules tots
els sentiments i sensacions que amagava en el seu interior.
El 2017, Anna Carreras escrivia
sobre Renée Viiven l’article “L’escriptura del desig”:
No
existeix cap relat que no tingui arrels en el sentiment que qui escriu té de la
vida. A través d’una poesia antiurbana fruit del seu desajust radical amb cada
serrell de la societat i del desafiament a la llei natural d’adaptació al medi,
Vivien considera la vida com “un jardí de plaer i mort” i s’allunya del
territori propi tan car en la poesia de Baudelaire, de l’hermetisme de Mallarmé
i de l’irracionalisme purista de Rimbaud. Però de Baudelaire n’admira la teoria
de les correspondències: el necessita per a construir una atmosfera moral
alternativa, subversiva, depravada, tediosa, pagana, marginal. Adapta’t o
desapareix, deia Maria Mercè Marçal a La passió segons Renée Vivien. [i]
“De Baudelaire n’admira la
teoria de les correspondències...”
El poema Correspondances[ii] és el nucli a l’entorn
del qual gira tota la poètica de Baudelaire pel que fa al seu univers simbòlic
i a allò que ell anomenava “la teoria de les correspondències.”
El poema té com a tema
central les correspondències. Per una banda, les que s’interrelacionen entre la
realitat perceptible i la realitat espiritual. Per una altra, les que es
produeixen entre els diferents sentits.
Tot es correspon dins de
l’univers. Tota forma, moviment, nombre, color, perfum, és, en el món natural i
en el món espiritual, significatiu, recíproc. Tot es correspon perquè tot
presenta una semblança i una analogia. El sonet ho sintetitza magníficament en
el vers vuitè: les parfums, les couleurs
et les sons se répondent. (Els perfums, els colors i els sons es corresponen)
El món dels sentits
s’interrelaciona i mitjançant el sedàs de la Imaginació del poeta esdevé un món
viu que ens comunica el seu missatge oníric. Baudelaire se serveix de la
comparació per fer-nos arribar el món del tacte: frais comme des chairs des enfants (fresc com la carn dels infants) (V.9);
l’univers dels sons: Doux comme les
hautbois (Dolç com els oboès) (V.10)
i també les sensacions viscudes per la mirada: verts comme les prairies (verd
com les pastures) (V.10)
Com ell mateix diu en Els paradisos artificials [iii]: “Els sons es vesteixen
de colors i els colors contenen una música”. Un món dels sentits, doncs, ple de
simbolisme, de vegades eix únic del poema, com en Parfumexotique [iv] o La chevelure [v], però gairebé sempre
present. És el món de la sinestèsia, l’associació d’elements provinents de
diferents dominis sensorials.
Observem aquests fragments,
la riquesa sensorial del seu vocabulari, la utilització constant de la
metàfora, la comparació i la sinestèsia i com, de nou, l’univers dels sentits
se’ns ofereix amb una vitalitat profunda:
Chaque
fleur s’evapore ainsi qu’un encensoir (V.2, Harmonie du soir) [vi]
(Cada flor s’evapora així com un encenser)
Les
sons et les parfums tournent dans l’air du soir (V.3, Íd.) (Els sons i els
perfums giren en l’aire de la tarda)
Le
violin frémit comme un coeur qu’on afflige (V.6, Íd.) (El violí tremola com un
cor afligit)
Valse
mélancolique et langoureux vertige! (V.7, Íd.). (Vals de malenconia i lànguid
vertigen)
Rytme,
parfum, lueur, ô mon unique reine! (V.28, Hymne
à la beauté) [vii](Ritme,
perfum, resplendor. Oh la meva única reina!)
Baudelaire és el primer que
sap extreure bellesa d’on aparentment no n’hi pot haver, del Mal, i que obre una via estètica al sofriment. El
títol del seu recull prou sembla indicar-ho: Les Fleurs du Mal. El substantiu flors, eminentment associat a la
bellesa, és complementat per l’adjectiu mal.
De la mateixa manera que
Renée Vivien que va saber traslladar en paraules el seu món intern, sensible i
espiritual. Llegint els seus versos podem observar com també es mou en un món
dual, entre dos aigües d’energies oposades: l’atracció i el refús; la passió i
la decepció; l’èxtasi i la tristesa, l’amor i la mort.
Renée Vivien és com
Baudelaire i se li poden atribuir, igualment, les paraules del poeta francès:
Pour
ne pas sentir l’horrible fardeau du temps qui brise vos épaules et vous penche
vers la terre il faut vous enivrer sans trêve. Mais de quoi? De vin, de poésie
ou de vertu, à votre guise. Mais enivrez-vous.[viii]
Per
no sentir l’horrible càrrega de temps que trenca les espatlles i s’inclina cap
al sòl, cal embriagar-se sense descans. Però,
de què? Vi, poesia o virtut, com vulgueu. Però, embriagueu-vos!
Baudelaire també ens diu: lis-moi pour apprendre à m’aimer.[ix]
(Llegiu-me per aprendre a estimar-me)
Aprenguem, doncs, a estimar
Baudelaire, a estimar Renée Vivien, embriagant-nos de la seva poesia.
[i]
L’escriptura del desig. Anna Carreras. https://ja.cat/wGget
[ii]
Correspondences Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/103
[iii]
Els paradisos artificials. Charles Baudelaire http://www.pitbook.com/textes/pdf/paradis_artificiels.pdf
[iv]
Parfumexotique Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/120
[v]La
chevelure. Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/203
[vi]
Harmonie du soir Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/142
[vii]
Hymne à la beauté. Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/202
[viii]
Enivrez-vous Charles Baudelaire http://clicnet.swarthmore.edu/litterature/classique/baudelaire/enivrez.html
[ix]
Entradeta a Les flors del mal. Baudelaire, Charles. Traducció de Xavier Benguerel. Edicions del Mall.
Barcelona, 1985
