divendres, 7 d’octubre del 2022

L'aturada de país del 3 d'octubre. El polèmic testament de Carles II. El Coll de Panissars. Roger de Llúria

LA CLAU de la nostra història. Programa 203. Emès el 5 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Davantal

Benvingudes i benvinguts a La CLAU de la nostra història. Programa 203

Avui es compleixen 5 anys de l’aturada de país del 3 d’octubre de 2017

L’endemà de la victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, la Taula per la Democràcia, formada per entitats socials (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural), organitzacions sindicals (CCOO, UGT, USOC) i organitzacions patronals (PIMEC, CECOT), entre moltes altres va cridar a aturar totalment Catalunya el 3 d’octubre. La principal Associació empresarial, la Patronal Foment es mostrà contrària a la vaga. No es va fer servir en cap moment el terme “vaga general”, però de fet és el que va acabar sent.

El 3 d’octubre molt probablement era el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser també desaprofitada, reconduint el que havia de ser l’ocupació del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya.  

La vaga va tenir un gran seguiment. Els estibadors del Port de Barcelona i del Port de Tarragona van secundar la vaga al 100%. També ho va fer Mercabarna, així com gran part de centres educatius i sanitaris.

Segons les dades del Ministeri de Treball unes 2.200.000 persones van quedar registrades com a vaguistes.  Això representa més del 81% d'assalariats de Catalunya i més d'un 67% si s'hi inclouen els empresaris, cooperativistes, autònoms i comerciants. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El que podia haver estat el dia d’inici d’un nou futur per a Catalunya va ser malbaratat i desaprofitat. A la nit tothom va tornar a casa seva.

Final

La frase de la setmana del pensador, psicolingüista i activista Noam Chomsky

Qui són els guardians de la història? Els historiadors, naturalment. Les classes educades, en general. Una bona part de la seva feina és la de conformar la nostra visió del passat de manera que afermi els interessos del poder actual.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimecres, 5 d’octubre del 2022

"Sociolingüística per a joves del segle XXI" amb Jordi Solé. Cinc anys del 3 d'octubre. Esclata la crisi enbtre ERC i Junts

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 3 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Jordi Solé, editor, escriptor i sociolingüista

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Josep Pinyol, SN de l’ANC

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

José María Aznar, setembre de 2018: “Dije que antes se fracturaría Catalunya que se rompería España”, ha dicho Aznar tras lo cual ha añadido que “ eso ya se  ha conseguido, ya se ha fracturado”

Potser va córrer molt el Sr. Aznar, però és evident que a finals del 2018 la divisió entre els partits independentistes era ja un fet, que s’ha anat accentuant amb el temps. La conseqüència inevitable és que la gent hem anat passant de la desconfiança a l’animositat vers els nostres representants.

L’enèsima situació de desunió que hem hagut de patir aquest darrer cap de setmana frega ja la incompetència i fa realitat aquella frase de Terradelles: En política es pot fer de tot menys el ridícul.

La gent, però, hi continua sent. Dissabte ho vam tornar a demostrar. Hem passat del desànim a la desafecció i a la indignació.  Hem deixat de creure en els nostres representants perquè han dit moltes coses, però n’han fet poques o gairebé gens. Hem deixat de creure que la independència vindrà de la ma dels partits polítics. 

Sabem que la via de la negociació amb l’Estat espanyol mai no ens portarà a exercir el dret d’autodeterminació de forma acordada. Sabem que sense una majoria social mobilitzada entorn d’un projecte compartit, no serà possible assolir l’objectiu d’instaurar la República Catalana de forma efectiva en el propi territori. Sabem que el primer gran escull a superar és d’ordre intern i per superar-lo cal que  la societat civil catalana torni a comandar el procés d’independència empenyent els partits, com va fer el 2010 amb les consultes i a partir del 2012 amb l’Assemblea.

Avui, es compleixen 5 anys de l’aturada de país del 3 d’octubre de 2017. Una vaga general que, segons les dades del Ministeri de Treball, van seguir unes 2.200.000 persones. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El 3 d’octubre molt probablement era el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser també desaprofitada, reconduint el que havia de ser l’ocupació del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 Final

La frase de la setmana del que va ser president del Estat Units d’Amèrica, Abraham Lincoln

Si em dones sis hores per talar un arbre, en passaré quatre preparant la meva destral.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 4 d’octubre del 2022

Cinc anys de l'1 d'octubre de 2017. 450 aniversari del naixement de Joan Carles i Amat. L'aiguat de Santa Tecla de 1874

La Clau de la nostra història. Programa 202. Emès el 28 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts al primer programa de la nova temporada de LA CLAU de la nostra història. Programa núm. 202

Tot plegat va començar fa molts i molts anys, però l'esprint final de l'independentisme arrenca, segurament, un 13 de setembre de 2009,  a Arenys de Munt. Durant més de 8 anys el moviment independentista va fer front a tot i a tots. Va superar les amenaces. Va superar amb èxit el 9 de novembre de 2014. Va superar també amb èxit el 27 de setembre de 2015, quan va guanyar el plebiscit (malgrat que ens deixéssim prendre el relat) i va guanyar les eleccions situant una majoria absoluta de 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya. Va superar tràngols com l'elecció de President. Va superar el drama dels pressupostos. Va superar les imputacions. Havia aprovat  una Llei de referèndum i una de transitorietat .El moviment independentista no havia fet res més que avançar, pas a pas, des d'aquell 2009 fins al 2017.

Arribar a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. L’Estat espanyol va posar en evidència,, una vegada més, que no era un estat democràtic. Els atacs van ser constants, no només contra el referèndum, sinó contra els drets més elementals com els de reunió, concentració, llibertat de premsa o d'expressió.

L’1 d’octubre de 2017 la gran victòria democràtica de l’independentisme va ser inqüestionable.

Aquell mes d’octubre de 2017 va ser el desencadenat de tot el que ha anat passant després: empresonaments, sentències, inhabilitacions, repressió... i incerteses, desconcerts, dubtes, enfrontaments, trencadisses i molts, molts interrogants.

Presos polítics i exiliats. 4.000 represaliats amb la “Normalització” de la repressió... La Crida, il·lusió i desencís... El Tsunami...  el “Sit and talk”... la davallada de l’Assemblea... eixamplar la base... fer República... Taula de diàleg i un llarg etcètera.

Avui, quan es compliran cinc anys d’aquell 1 d’octubre. Cal recordar-lo, cal tenir-lo ben present. L’1 d’octubre de 2017 quan la societat civil catalana va posar contra les cordes l’Estat espanyol i, probablement, quan alguns van fer descarrilar el tren que ens portava directament cap a la República catalana independent.

Final

La frase de la setmana de l’activista conegut com a Malcom X

No hi ha res millor que l'adversitat. Cada derrota, cada angoixa, cada pèrdua, contenen la seva pròpia llavor, la seva pròpia lliçó de com millorar el rendiment la pròxima vegada.

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves Claus de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!

dimecres, 28 de setembre del 2022

Un pronunciament parlamentari per l’amnistia, l’autodeterminació i la república? Cinc anys de l'1-0 de 2017

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 26 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 

Convidats:

David Fernández, empresari, exvicepresident ANC

Josep Ferrer, president Acord d’Esquerres República Catalana

Manel Carrasco, activista, exSN de l’ANC

Davantal

1 d’0ctubre de 2017. Han passat ja cinc anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. L’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la independència més a prop que mai.

Han passat cinc anys i molts de nosaltres continuem preguntant-nos què va passar exactament aquell mes d’octubre de 2017.

Els polítics no tenien res preparat per al dia després del referèndum? Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament el 2017, deia: “Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol”. Ernesto Elkáizer en el seu llibre “Cataluña año cero”, tot reflectint una conversa del president Puigdemont amb Marta Pascal i David Bonvehí, el primer confessa: “No tenim res preparat per a després de la declaració d’independència.”

Durant aquests darrers anys, els independentistes ens hem anat preguntant si els nostres representants volien fer realment el referèndum. Si estaven disposats a fer efectiva la independència. Aquests dubtes es van anar confirmant amb les declaracions que va fer en aquest mateix programa Natàlia Esteve, vicepresident de l’Assemblea el mes d’octubre de 2017, quan va afirmar que “no hi havia res fet perquè ningú s’esperava que passés. En Jordi Sánchez sempre em va dir que no se celebraria el referèndum. Les seves instruccions eren que no s’havia de votar, que el que calia era fer una cua amb el vot a la mà per poder difondre les imatges.”

L’engany pren unes dimensions considerables perquè no només afecta als polítics, sinó al propi “Estat Major” que incloïa l’Assemblea i Òmnium. Com és possible que el president de l’ANC no confiés que el referèndum s’acabaria fent? Com és possible que, en paraules seves del 30 de setembre, deia que “obtenir un milió de vots ja seria un èxit desbordant"? Per què es va desactivar l’operació que l’Assemblea tenia preparada des de feia molt de temps per defensar el resultat de les urnes?

Els dos articles/carta del mes de juny de 2021 “Mirant al futur” d’Oriol Junqueras, publicada a l’ARA i a la Sexta i “L’1 d’octubre no va ser un error”, que Jordi Sánchez va publicar  a l’ARA van acabar de reblar el clau de l’engany i la rendició.

Avui, cinc anys després del referèndum, sentir-te enganyat no ha provocat, en cap cas, el desànim ni molt menys la retirada en la lluita per la independència. El moviment independentista està reconduint el desencís, la indignació i la ràbia transformant-ho en energia positiva per continuar avançant en aquesta llarga lluita per la llibertat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana de l’activista i defensor dels drets civils dels negres nord-americans conegut com a Malcom X

Quan les persones estan tristes no fan res, només ploren la seva condició, però quan estan enfadats, provoquen el canvi.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 23 de setembre del 2022

"Ànima morta" conversa amb l'autor, Lluís Sanahuja. El nacionalfeixisme espanyol contra el català. La"trampa" de la Vanguardia

 

Vull una resposta. 11a. temporada. Emès el 19 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Lluís Sanahuja Munné  Ha estat mestre de l’Escola d’Educació Infantil i Primària Pau Boada de Vilafranca del Penedès. Has escrit relats per a infants, joves i adults. Teatre per a infants. Ha obtingut diversos premis, entre altres:

“Quatre pinzellades i un epíleg.” Roda d’Or de Narració Curta Premis Castellitx. Algaida 2003. “Esperança”, 13è Premi de Narració Curta 'Vila d'Alcarràs' i també amb “Ànima morta”, premi de novel·la breu Vila de Porreres 2021 que avui presentarem.

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista polític

Avui parlarem del llibre “Ànima morta”, del qual és l’autor Lluís Sanahuja. En un fragment d’aquest llibre, un dels protagonistes, en Jaume Torres, diu: “Què importa qui té la raó? L’únic que compta és guanyar al preu que sigui. La raó te la dóna la victòria. El vencedor sempre la té, sempre!”

I ja sabem que la història la fan els vencedors...

No parlarem nosaltres de l’estranya Decadència de la llengua catalana i de la desaparició dels grans escriptors catalans que passen d’un Segle d’Or enlluernador ,com va ser el segle XV,  a desaparèixer gairebé del tot durant el Siglo de Oro espanyol, bàsicament el segle XVI i principis del XVII. Per això ja hi ha altres programes com La Clau de la nostra història que emet també aquesta casa.

La història la fan els vencedors.... Un parell de mostres... El 1511 (Siglo de Oro espanyol) apareix una novel·la amb el títol de Tirante el Blanco, editada per Diego de Gumiel. En el llibre no hi  figura el nom del traductor o deis traductors. No apareix l’autoria de Joanot Martorell i es presenta al públic com una novel·la original i anònima. A més, se suprimeix la dedicatòria personal de Martorell a l’infant Fernando de Portugal (d’aquesta manera s’acaba d’eliminar el nom de l’autor). En el pròleg de la traducció se cita la reina Isabel i la guerra de Granada. Amb tot això, el llibre resta orfe d’autor i l’obra apareixia davant els lectors del llibre com escrita originalment en castellà.

Què hauria passat si no hagués aparegut l’original català publicat el 1497?

Veient la manifestació del nacionalfeixisme espanyol, convocada per “Escuela de Todos” i grupuscles ultres, m’ha vingut al cap la famosa frase “Ladran, luego cavalgamos”. Sempre haureu sentit que aquesta frase la diu Don Quijote a Sancho Panza en la famosa obra de Cervantes. Doncs... no...  no hi apareix ni aquesta frase ni cap que se li assembli.

L’origen real és incert. Es diu que pot provenir del proverbi àrab “Els gossos borden, la caravana avança” i més que possiblement acabi sorgint del poema “Lladrador” de Johann Wolfgang von Goethe que en una traducció lliure al català diria:

“A la recerca de fortuna i de plaers/Però sempre enrere ens borden,/Borden amb força…/Voldrien els gossos del poltrer/acompanyar-nos per sempre/Però els seus estridents lladrucs/Només són senyal que cavalquem”

Doncs... això...Els seus estridents lladrucs només són senyal que cavalquem...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som´-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta del llibre “Ànima morta” de Lluís Sanahuja

“No creguis pas que el Franco es mori del tot. Alguna cosa d’ell el sobreviurà. No hi haurà una pedra prou grossa per engabiar el seu llegat. No hi haurà taüt prou sòlid per encadenar la seva voluntat. Sentiràs el seu alè fins a l’últim dia de la teva vida.”

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dimarts, 13 de setembre del 2022

11 de setembre de 2022: El gran èxit de la manifestació de l'ANC. Què passa amb ERC? Òmnium s'allunya de l'ANC?

 
Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 12 de setembre de 2022 per ETV llobregat i TerraMar

Convidats:

Lourdes Escardívol,  mestra, AR del CxRep

Natàlia Esteve, advocada

Joan Puig, editor larepublica.cat, membre AR del CxRep

11 de setembre de 2022. L’independentisme ha tornat a demostrar la seva força. Han fallat tots els intents de desmobilitzar la gent i que la manifestació fos un fracàs. Les diferents estratègies per aïllar l’ANC no han servit per a res.

La manifestació va ser, com alguns s’entesten a dir, una manifestació contra el partits o bé una manifestació contra l’immobilisme polític?

Fem un ràpid repàs del que han escrit alguns opinadors....

Josep Casulleras, “L’ANC vessa el got i anuncia l’alternativa de la llista cívica”

Dolors Feliu tenia raó i el discurs que va fer al final de la gran manifestació de l’Onze de Setembre va anar en consonància amb el manifest que la convocava i que ERC va deplorar. Apuntava una via electoral alternativa si persistia el blocatge en l’estratègia per a fer efectiva la independència, si s’insistia en el diàleg infructuós amb el govern espanyol i l’autonomisme.

Ot Bou, “Una protesta que no encaixa en el relat de cap partit”

Esquerra Republicana ha parlat de radicalització de l’entitat. I no ha vingut. Hi ha una altra interpretació. Els partits no fan la independència. La manifestació de la Diada ha deixat de ser una manifestació per a ser una protesta. Segurament per això hi ha qui es molesta, i qui se’n sent exclòs.

Vicent Partal, “Enhorabona: el Paral·lel ha encès una llum al final del túnel”

Aquella pregonada divisió de l’independentisme, que alguns tant s’escarrassen a proclamar, no ha existit al carrer. Al Paral·lel i al pla de Palau simplement hem tornat a ser aquella nació que no demana mai al del costat què vota o quina ideologia té, i que no en fa qüestió. La fortíssima campanya contra la manifestació que han fet el president Aragonès, ERC, els mitjans espanyols, els mitjans públics catalans i la premsa de partit ha estat resposta amb tanta serenitat com fermesa per la ciutadania. I en relació amb això la lliçó d’aquest Onze de Setembre és de les que fan història.

Joan Ramon Resina..."El junquerisme és rancor"

Per a un polític que es proclama independentista, bescantar l’independentisme popular és un pèssim negoci. Obrint les hostilitats contra l’ANC, Junqueras ha acabat d’objectivar el cisma entre el poble i el seu partit, entre carrer i govern. El divorci no se saldarà amb una pèrdua de vots sinó que podria ser pitjor i conduir a topades no sols retòriques, en què l’acció independentista s’hagi d’enfrontar a l’independentisme postís i el govern que s’anomena independentista la reprimeixi. De fet, la repressió intestina ja treballa, d’una banda amb els Mossos denunciant i d’una altra amb la Generalitat actuant d’acusació particular en els judicis contra els defensors de la llibertat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... De Winston Churchill

“Alguns canvien de partit per tal de defensar els seus principis. Altres, canvien de principis per defensar el seu partit”

Ahir, tornant dels actes de la Diada a Terrassa, els mossos van detenir per segon cop l’activista de la Cerdanya i exmembre del SN de l’ANC, Tomàs Sayes, per un tall de carretera contra l’empresonament del raper Pablo Hasél.

Marxem, doncs, amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Es volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dimecres, 7 de setembre del 2022

De veritat??? o...ara resulta que l'ANC divideix! (Reflexions de Fede Font de l'Assemblea de base de Sant Joan Despí)

En Fede Font és un bon amic de Sant Joan Despí. Ens coneixem des del 2012, quan es va crear l’assemblea territorial del seu poble. Va ser-ne el coordinador durant anys i podem dir que hem compartit moltes hores de feina, moments complicats i, també, moments extraordinaris a l'ANC. Un independentista de cap a peus que ha fet molts i bona feina al Baix Llobregat.

M'ha fet arribar unes reflexions a l'entorn d’aquest proper 11 de setembre i de tot el que l’està envoltant.  Les comparteixo íntegrament i les considero de lectura obligada. Per això, amb el seu permís, les faig públiques en aquest espai digital.. 


De veritat???

De veritat?

Sóc membre de ANC. No per casualitat. Me'n vaig fer membre cansat de veure que no hi havia cap partit ni organització, que pogués acostar-me a la llibertat del meu país.

L'ANC m'ha fet fer molts kilòmetres, moltes manifestacions, fins hi tot he format part d'una cadena humana de punta a punta del país. Totes aquestes mobilitzacions han tingut un punt i a part l' 1 d’Octubre d'ara fa cinc anys, on vaig poder votar pel futur del meu país amb la gran victòria que ens allibera va d'un estat opressor.

El poble vam fer la feina, però, malauradament ,els que no es van ni atrevir ni es van posar d'acord per fer el que ells mateixos ens van prometre, ara tenen les penques de donar lliçons, de dir-me què he de fer.

De veritat?

Els mateixos que ara diuen que ens vam deixar atonyinar, que vam defensar les urnes, que vam sortir al carrer sense por... això era broma.

De veritat?

Ara resulta que l’ANC divideix.

De veritat?

Jo, que tal com diuen els professionals del tema, no en sé de fer política, us dic que...

L'11 de setembre cal anar a la manifestació. Només amb la nostra força, aconseguirem la llibertat del nostre país.

Us ho dic de veritat!

Fede Font. 

Assemblea de base de Sant Joan Despí