diumenge, 13 d’octubre del 2019

VÍDEO: "El pintor que cremava els seus quadres". La tensa espera de la sentència. (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany i Clara Ardèvol
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Francesc Marco, doctor en Història Comparada Política i Social. Autor de "El pintor que cremava els seus quadres"

Montserrat Rossell empresària

Josep Pinyol historiador 
 

Davantal 

Ho vam demostrar fa dos anys, ho hem fet novament fa poc i cada vegada que calgui ho tornarem a fer.

Són les paraules amenaçadores de Pedro Garrido, el cap de la Guardia Civil a Catalunya en l’acte central de celebració de la patrona del cos. Paraules que formen part d’un discurs insultant, pel seu to i pel seu contingut, un discurs provocador, un discurs contra l’independentisme, un discurs contra la gent.

Garrido ha carregat contra “la violència” atribuïda a certs sectors de l’independentisme i ha fet mofa d’una pretesa “revolució dels somriures” uns somriures revolucionaris que es converteixen en només el rictus que dissimula l’odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment.”

Un discurs que han escoltat la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza; el diputat de Vox Ignacio Garriga; la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo; el diputat del PSC José Zaragoza; i el diputat de Ciutadans Jean Castel.

Una tensa espera... Una tensa espera de la sentència.

La revolució dels somriures... Va començar el 2015 i va tenir el seu punt més àlgid a partir del 2017. I no ho han aconseguit trencar el nostre somriure. . No hem deixat de treballar, de lluitar, d’organitzar-nos i ho hem fet sempre, malgrat tot, amb un somriure. El somriure que dóna el pensar i treballar sempre en positiu i sempre mirant endavant. El somriure de la il·lusió, la confiança i el convenciment que un nou país és possible i que estem disposats a aconseguir-lo. El somriure de recordar que si hem arribat tan lluny és perquè som molt forts.

Avui, doncs, com sempre des de 2012, comencem el Vull una resposta amb el nostre millor somriure, somriure.

Som-hi. Comencem!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada