Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Any Daniel Cardona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Any Daniel Cardona. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de març del 2023

Fundació Reeixida: L'any Daniel Cardona, la transició del separatisme a l'independentisme modern. La història de Catalunya dia a dia

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 224

En el davantal d’avui, ens farem ressò d’una entrevista a l’historiador Flocel Sabaté, catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida i una veu de prestigi internacional. L’entrevista la va publicar la setmana passada al PUNT AVUI amb el títol de “El cas Sixena el triomf de la desmemòria”.

En el transcurs de l’entrevista, Sabaté parla de la història i la seva tergiversació. Als catalans no ens van prendre només unes obres d’art, sinó la història i des de Catalunya tothom resta callat. S’ignora la història continuada d’aquelles terres des del segle XII, fins i tot abans perquè, en època musulmana, Lleida n’era la capital. Quan en els anys cinquanta del segle passat se’ls pregunta als habitants de Vilanova de la Sixena on van al mercat, responen que a Lleida.  A banda i banda de la Franja viuen la capitalitat de Lleida. Les relacions amb les terres del bisbat de Lleida duren segles i de manera positiva, fins que aquesta relació fa nosa i s’ha de tallar.

Al manual d’història escolar més famós publicat a Saragossa el 1945 es parla de la corona catalanoaragonesa, doncs el 2018 Aragó prohibeix aquesta expressió a tots els llibres de les escoles. No es pot esmentar per res els catalans, els reis han d’anar numerats com ells diuen i proclamen a tot arreu que els membres de la corona d’Aragó, catalans, valencians i mallorquins inclosos, eren coneguts com a aragonesos. Tot el contrari del que diuen la documentació i estudis europeus.

Si algú ha estat colo­nit­zat som nosal­tres en el sen­tit de com s’ha rees­crit la història de manera sis­temàtica des del segle XIX. Quan es busca el dis­curs de cohesió naci­o­nal d’Espa­nya, fa un segle i mig, hi ha una gran dis­cussió, s’acaba des­car­tant l’altra Espa­nya pos­si­ble que hagués estat la fede­ral de la corona d’Aragó i s’imposa la cen­tra­lista, con­ser­va­dora i cas­te­llana.

Si es diu corona d’Aragó no és per la regió d’Aragó sinó perquè és el nom de la dinas­tia, com hi ha la dinas­tia dels d’Anjou o la dinas­tia dels Borbó. I tota la for­mació d’aquesta dinas­tia es basa sobre­tot, perquè li dona més pres­tigi, en la cul­tura cata­lana. Els reis són cata­lans. L’expansió medi­terrània es fa en català. Arreu són cone­guts com a cata­lans. Aquesta és la història, i l’han esbor­rat. Nosal­tres hem dei­xat d’exis­tir en el pas­sat. En el relat de la uni­tat d’Espa­nya els cata­lans no hi tenim lloc com a iden­ti­tat. L’Arxiu de la Corona d’Aragó és a Barcelona perquè els papers del rei eren a Bar­ce­lona , perquè Bar­ce­lona era la capi­tal, no Sara­gossa. Fins a prin­cipi del segle XIX, tots els his­to­ri­a­dors, d’aquí i de fora, quan citen els docu­ments diuen que els han con­sul­tat a l’Arxiu Reial de Bar­ce­lona. 

Final

La frase de la setmana de l’escriptor anglès G.K. Chesterson

Els contes de fades superen la realitat, no perquè ens digui que els dragons existeixen, sinó perquè ens diuen que els podem vèncer.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves claus de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimecres, 1 de març del 2023

L'any Daniel Cardona, La història de Catalunya dia a dia. Què va venir a fer Albert Einstein fa 100 anys a Barcelona? Vincles entre Tarragona i l'Alguer, de Pasqual Scanu

 
La CLAU de la nostra història. Programa 221, emès el 28 de febrer de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 221

Enguany es compleixen 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit la figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.

En aquest sentit, la Fundació Reeixida ha posat en marxa “L’any Daniel Cardona” amb la publicació d’un manifest i un acte que tindrà lloc el proper 7 de març, al Museu d’història de Catalunya. El manifest ja compta amb les signatures d’una seixantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica.

Daniel Cardona i Civit se’l considera, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista. 

Conegut també pel pseudònim de Vibrant i de "l'irlandès", va ser el líder indiscutible, polític i home d’acció dels més actius de l’independentisme català d’aquells temps. Va fundar les dues formacions històriques més destacades d’aquest primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols. 

Cardona va dotar el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.

Durant tota la seva vida, va propugnar la lluita armada per a l’alliberament de Catalunya, no només contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

Sempre va ser més un activista, un agitador que no pas un polític. El seu nom va quedar lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona. Va contribuir a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).

Final

La frase de la setmana extreta de l’opuscle “Per la pàtria i per la llibertat” escrit el 1934 per Daniel Cardona:

La realitat històrica d'Espanya envers Catalunya ha estat sempre aquesta: o assimilar-se o la guerra. Si Catalunya vol seguir els camins infinits de la seva eternitat, no pot mirar Espanya amb altres ulls que els d'un enemic.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana! 


dimecres, 22 de febrer del 2023

Any Daniel Cardona. El pont entre el separatisme històric i l'independentisme modern

Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona  i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.

S’activa l’any Daniel Cardona


MANIFEST ANY DANIEL CARDONA

 

Una seixantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donen validesa a l’Any Daniel Cardona.

 

Els sotasignats, s’han adherit a la commemoració que engega la Fundació Reeixida, creient en la necessitat d’apropar a la ciutadania la trajectòria, idees i el capteniment d’aquest personatge que uneix l’inicial separatisme català amb l’independentisme modern, com a via per disposar d’un coneixement més aprofundit d’uns capítols de la nostra història  fins avui pràcticament desconeguts.

 

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.

 

Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!

 

Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.

 

Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).

 

Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

 

Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).

 

Per aquest motiu esteu convidats a l’acte del proper dia 7 de març al Museu d’Història de Catalunya,

que donarà pas a jornades i presentacions, que ens portaran de Barcelona, fins a Sant Just Desvern, de Solsona a Figueres, i fins a Perpinyà.

 

Al Museu d’Història de Catalunya serà presentada la imatgeria de la commemoració feta per l’artista de Xàtiva Cesc Roca, la biografia de Daniel Cardona i Civit reeditada per l’editorial valenciana Afers i escrita per l’historiador Fermí Rubiralta, podent gaudir de material real de les organitzacions que fundà Daniel Cardona, que pertany a l’Arxiu Memòria Nacional de Reeixida.

Tota la informació aquí


La presentació pública serà:

Museu d’Història de Catalunya

Plaça de Pau Vila, 3 - Barcelona    

Dimarts 07/03/23 a les 19h