Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniel Cardona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniel Cardona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de febrer del 2023

Any Daniel Cardona. El pont entre el separatisme històric i l'independentisme modern

Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona  i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.

S’activa l’any Daniel Cardona


MANIFEST ANY DANIEL CARDONA

 

Una seixantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donen validesa a l’Any Daniel Cardona.

 

Els sotasignats, s’han adherit a la commemoració que engega la Fundació Reeixida, creient en la necessitat d’apropar a la ciutadania la trajectòria, idees i el capteniment d’aquest personatge que uneix l’inicial separatisme català amb l’independentisme modern, com a via per disposar d’un coneixement més aprofundit d’uns capítols de la nostra història  fins avui pràcticament desconeguts.

 

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.

 

Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!

 

Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.

 

Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).

 

Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

 

Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).

 

Per aquest motiu esteu convidats a l’acte del proper dia 7 de març al Museu d’Història de Catalunya,

que donarà pas a jornades i presentacions, que ens portaran de Barcelona, fins a Sant Just Desvern, de Solsona a Figueres, i fins a Perpinyà.

 

Al Museu d’Història de Catalunya serà presentada la imatgeria de la commemoració feta per l’artista de Xàtiva Cesc Roca, la biografia de Daniel Cardona i Civit reeditada per l’editorial valenciana Afers i escrita per l’historiador Fermí Rubiralta, podent gaudir de material real de les organitzacions que fundà Daniel Cardona, que pertany a l’Arxiu Memòria Nacional de Reeixida.

Tota la informació aquí


La presentació pública serà:

Museu d’Història de Catalunya

Plaça de Pau Vila, 3 - Barcelona    

Dimarts 07/03/23 a les 19h

dissabte, 2 de juliol del 2022

Daniel Cardona. Religiosos catalans consagrats a la causa dels més pobres a l'Amèrica llatina. La reina catalana més poderosa. Per la pàtria i la llibertat, escrits de Nosaltres Sols.

LA CLAU de la nostra història. Programa 198. Emès el 29 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 198

En la secció “Episodis de la nostra història” d’avui , Rafael Català ens parlarà del llibre “Patria i llibertat”, un recull de textos editat l’any 1934 per Nosaltres Sols i que aplega els principals testimonis doctrinals i polítics de l’organització liderada per Daniel Cardona.

El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamava la ”República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”. Davant d’aquest fet, els dirigents del nacionalisme radical van oblidar les seves diferències polítiques i van iniciar un ràpid moviment d’unitat desconegut fins aleshores.

Tres dies després, però, Francesc Macià es feia enrere i acabava acceptant la via estatutària proposada per Madrid. Bona part de l’independentisme d’aleshores no accepta la nova situació i apareixen dins d’Estat Català quatre estratègies molt diferents: D’una banda, hi havia Nosaltres Sols, liderada per Daniel Cardona. El Partit Nacionalista Català, primer assaig independentista de lluita electoral. El sector obrerista de Jaume Compte, anomenat des 1934 Partit Català Proletari i les Joventuts d’ER Estat Català, dirigides per Josep Dencàs i Miquel Badia dins d’ERC, que van acceptar la via autonomista com a pas cap a la independència.

Daniel Cardona que, conjuntament amb Macià havien fundat Estat Català, es va anar distanciant de les idees i les estratègies del que seria president de la Generalitat, fins al punt d’esdevenir antimacianista. Cardona va patir l’exili tres vegades. La primera, el 1926, després del complot de Prats de Motlló; la segona el 1934 arran dels fets del 6 d’octubre i, finalment, s’exilià de nou el 1939.

El 4 de maig de 1940, a París, es va signar el document fundacional de l’”Organització”. El signants van ser Daniel Cardona i Jaume Martínez Vendrell en representació de Nosaltres Sols; Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló i Marcel·lí Perelló i Domingo  que representaven el sector d’Estat Català dit «cornudellista». L’«Organització» va acabar esdevenint el Front Nacional de Catalunya que va ajudar els aliats a lluitar contra el nazisme i el feixisme, entre moltes altres accions de lluita contra el règim franquista i per la llibertat de Catalunya.

Final

Hi ha tota una generació de patriotes que van lluitar per la independència durant el primer els primers trenta anys del segle XX, durant la República, a l'exili després de la guerra civil, cooperant amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial i a la clandestinitat durant el franquisme.

Del llibre dedicat a Joan Cornudella i titulat “Un home del silenci” prenc aquetsa frase d’en Jaume Renyer a la introducció:

“Aquests homes del silenci que actuaven sense ostentació i sense esperar recompensa pel que feien, mereixen que els donem les gràcies mantenint viu el seu esperit i projectant-lo sobre el temps amb tot l’entusiasme i l’esperança de que ells van donar prova”.

Tornem la setmana que ve per descobrir, plegat, noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!