Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 273.
A principis del segle XVIII, quan la
majoria de països europeus patien l’autoritarisme de monarquies absolutes, es
creava a Catalunya una institució importantíssima, totalment innovadora i
capdavantera de la Catalunya –i de l’Europa- moderna: El Tribunal de
Contrafaccions o Tribunal de Contraconstitucions que va ser un organisme
encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions
catalanes realitzats per funcionaris reials. Es tractava d'una mena de Tribunal
Constitucional que permetia preservar l'ordenament jurídic del territori amb la
coparticipació de les institucions del Principat i els oficials reials.
Malgrat que els diputats, des de les
Corts de Montsó del 1533, havien reclamat la creació d'un tribunal que
assegurés l'aplicació de la Constitució de l'Observança, no es va crear fins a
les Corts de Barcelona (1701). Amb la creació d’aquest tribunal, que el rei
difícilment podia controlar, es garantia l'observança, tant per al rei com per
als seus oficials, de les lleis decretades a les Corts Catalanes.
El Tribunal va ser creat per jutjar
actuacions contràries a les constitucions de Catalunya que cometrien oficials
públics (ministres i funcionaris), tant reials com senyorials. Faria algunes
funcions que avui consideraríem pròpies d'un Tribunal Constitucional, funcions
properes als actuals recursos d'emparament. El Tribunal era format per sis
jutges, tres juristes del Reial Consell de Catalunya i tres homes dels
estaments, un eclesiàstic, un noble i un dirigent de la ciutat de Barcelona.
Eventuals empats es desfeien a sort, de manera que els jutges de part del rei i
els de part dels estaments estarien en una relació de bilateralitat plena.
Es pot qualificar el Tribunal de
Contrafaccions com la clau de volta de la nostra cultura política, basada em el
pacte, en què els reis havien d'acordar les principals normes en Corts, amb
representants dels tres estaments. Va representar la culminació de l’estructura
política i jurídica de Catalunya, que el Decret de Nova Planta (1715-1716) de
Felip IV (V de Castella) acabaria anorreant.
Final
Abans de marxar... Volem tenir un
contacte més grans amb tots els que seguiu LA CLAU. Us convidem a enviar-nos
preguntes, dubtes sobre la història de Catalunya, persones, fets.. .el que
vulgueu. És molt fàcil, envieu un correu a laclauhistoria@etv.cat i intentarem donar-vos
resposta aquí mateix, a LA CLAU de la nostra història
La frase de la setmana és d’autoria
anònima i diu...
No discuteixis mai
amb algú que creu en les seves pròpies mentides.
Tornem la setmana que ve. Us esperem
aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana.
