51 anys de “I am a Catalan”"On és l'art perdut durant la Guerra Civil? L'exili català a Mèxic (2a part) Absolutisme contra pactisme. La Ciutadella de Barcelona

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 206. Emès el 26 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 206

L’any 1904, convidat pel president Theodore Roosevelt,  Pau Casals havia ofert un concert a la Casa Blanca. En aquells anys de principi de segle XX, Casals era presentat més com a porto-riqueny que com a català. De fet, en dels diferents articles periodístics no hi havia cap menció a Catalunya i El cant dels ocells es descriu com una "melodia espanyola".

24 d’octubre de 1971. Estrena de l’Himne de les Nacions Unides compost per Pau Casals. El músic català interpreta al violoncel “El cant dels ocells”, la cançó tradicional catalana.

Aquell 24 d’octubre de 1971, el secretari general de l’ONU, el birmà U Thant li va concedir la primera Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Pau Casals no en tenia cap coneixement d’aquest lliurament i va començar a parlar, en un discurs totalment improvisat... “I am a . Catalan”

“I am a Catalan”... el discurs pronunciat en anglès, amb veu clara i forta, van causar un enorme impacte i les portades dels diaris nord-americans de l’endemà se'n van fer especial ressò. Aquest cop, sí que destacaven la catalanitat de Pau Casals i la seva lluita constant per la pau a Catalunya i al món.

Recordem aquell moment històric...

Final

La frase de la setmana de músic, compositor, violoncel·lista Pau Casals

 “Potser sóc el músic més vell del món... però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir tots plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

Pau Casals, música i compromís. La guerra freda o el compromís cívic per la pau

LA CLAU de la nostra història. Programa 188. Emès el 20 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 188

Som a la setmana de Sant Jordi, la Diada de la rosa i el llibre. Aquesta tradició singular ens identifica com a poble a ulls del món. Un signe que alhora  mostra la força d'una indústria, la de l'edició de llibres que ha estat primerenca des de la invenció de la impremta.

La presència dels llibres al llarg de la història de la nació catalana ha estat constant i molt estreta pel fet que una societat vinculada a les activitats mercantils com la nostra, des de tants segles enrere, requereix de molta gent capaç de llegir i escriure. Cartes, contractes, escandalls, factures, assegurances, manuals de múltiples oficis, disciplines o tècniques, els avenços científics o filosòfics, deixes testamentàries, accions i obligacions, en fi tots els instruments jurídics i les lleis que calia conèixer per a l'exercici correcte de la majoria de professions. Vet aquí perquè els llibres, objecte utilíssim, ens han acompanyat des de temps immemorials.

Alguns detalls ens revelen fins a quin punt aquest objecte preciós es deu a la indústria en la nació catalana ja des de molt abans que Gutemberg comences a compondre textos amb lletres de metall fos. Una curiositat, Ramon Llull, a finals del segle XIII, en el seu Llibre de Meravelles va fer la primera il·lustració tridimensional per mostrar els planetes del sistema solar. També val la pena recordar que la catalana fou la segona bíblia impresa en una llengua vulgar, és a dir en la llengua que parlava el poble i no en llatí, una obra que per cert fou prohibida pel tribunal de la santa Inquisició, recollida i cremada, una pèrdua terrible per a la cultura catalana.

També foren prohibits els llibres que parlaven del Nou Món. No obstant això sabem que els colonitzadors llegien la Celestina o l'Amadís de Gualba, obres totes elles molt properes a la cultura catalana.

Final

La frase de la setmana de l’escriptor Àngel Guimerà:

"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"

Marxem, però tornarem a ser aquí la setmana que ve. Us hi esperem per descobrir noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu molt bona setmana.

La revolta de les quintes. Primavera republicana. Pau Casals, música i compromís. 25 presos polítics de 1714

 

La Clau de la nostra història. Programa 186. Emès el 6 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història, programa 186

Avui, en la notícia de la setmana parlarem de la PRIMAVERA REPUBLICANA REIVINDICA LES DONES DE LA TRANSICIÓ, tot un seguit d’actes, art i exposicions que tindran lloc a la Model.

En aquest davantal, doncs, parlarem de la dona catalana com a protagonista de moltes lluites socials. Ho farem recordant la revolta de les Quintes de l’any 1870.

En aquell any, el govern espanyol volia cridar obligatòriament més de 40.000 mossos per a servir dins l’exèrcit, i es va produir un important moviment popular d’oposició en diversos pobles de Pla de Barcelona, entre els quals destaca l’anomenada Revolta de les Quintes de Gràcia. S’hi van adherir també les poblacions de Sants, Sant Andreu, Sant Martí i Sabadell.

Els homes morien a la guerra, en combat o per malalties, mentre les dones es quedaven treballant per sous miserables. Els qui tenien diners compraven la llibertat i evitaven així anar a la guerra. Per això, el dia del sorteig en el qual el Govern espanyol cridava obligatòriament als mossos per servir dins l’exèrcit, les dones es van rebel·lar.

La revolta va començar al barri de Sants, però de seguida l’exèrcit la va aturar. Llavors la resta de revoltes de barris com Sant Martí o Sant Andreu van anar fins a la Vila de Gràcia per resistir.

Els graciencs van rebre l’avís de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la plaça d’Orient, avui plaça de la Vila. Els militars, empipats pel so de la campana, no van parar de disparar canonades des del passeig de Gràcia per destruir-la. No obstant això, no va deixar de tocar. Els revoltats van entrar a l’Ajuntament per trobar la llista dels reclutats, però com que no sabien llegir, van cremar-ho tot . El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat tràgic de 27 morts i  el saqueig indiscriminat d’un gran nombre de cases.

El Campanar de Gràcia va esdevenir així un símbol de resistència, federalisme, i de les revoltes urbanes a la ciutat de Barcelona i a tot el país.

Final

La frase de la setmana del poeta i escriptor Joan Oliver, Pere IV

"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí, a la CLAU de la nostra història. Que tingueu una bona setmana.