Avui es compleixen 75 anys de la mort del poeta lleidatà Màrius Torres. El 29 de desembre de 1942, al sanatori de Puigdolena, situat al terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès.
Presència
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.
Podeu sentir aquest poema musicat en la veu de Meritxell Gené clicant aquí
Podeu sentir aquest poema musicat en la veu de Meritxell Gené clicant aquí
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada