L’Edat Mitjana va ser una
època poc –o gens- donada als matrimonis per amor. Les unions matrimonials es
pactaven per conveniències socials i la possibilitat d’amor era gairebé
impensable. Marit i muller mantenien un vincle per obligació i deure, cosa que impedia
la relació lliure que caracteritzava l’amor noble.
La concepció cortesa de
l’amor, que van començar a imposar els trobadors occitans, legitimava, però,
l’adulteri espiritual, entès com una expansió sentimental permesa al marge del
matrimoni. El vincle matrimonial comprenia només la unió física, mentre que la
unió espiritual –l’amor- venia regida per la llei de Fine Amor. Els amants –contràriament al que s’esdevé entre marit i
muller- es corresponien l’un a l’altre d’una manera gratuïta i lliure: l’amor
cortès, una exaltació apassionada on l’amor de la dama calia obtenir-lo
superant diverses proves i riscos que feien l’objectiu final, sinó impossible,
de difícil i complicat abast.
La concepció cortesa de l’amor
dels trobadors occitans, quan es va difondre pel nord de França, va patir
algunes correccions. L’amor cortès havia de ser salvat per a la imatge
cavalleresca i, alhora, el matrimoni per a l’amor cortès. De la contradicció
interna d’aquestes dues concepcions és d’on pren vida, en bona part, l’obra de
Chrétien de Troyes.
Chrétien de Troyes va escriure
les seves obres durant el segle XII. Els seus llibres giren a del cicle artúric
o matèria de Bretanya i es classifiquen dins la novel·la de cavalleries
clàssica, farcida d'elements meravellosos.
L’amor cortès del nord de
França és força diferent al d’Occitània i com a mostra tenim les obres de
Chrétien de Troyes, defensor d’un ideal de matrimoni en el qual el cavaller pot
combinar l’amor amb l’aventura i ser alhora marit i amant perfecte, després
d’un aprenentatge a través de la proesa heroica.
Crhètien va trobar en la Cortdel rei Artús, i en la seva màgica atmosfera, el marc ideal per desenvolupar
els amors dels seus herois. L’oposició entre amor i aventura, entre societat i
individu, entre passió i matrimoni, estava paradigmàticament exposada en la
trama del Tristany, una obra que influirà en Chrétien, si bé com a revulsiu.
No tenir-te…I de sobte
no
tenir-me.
Chrétien va saber oferir una
solució a l’oposició entre la lleialtat amorosa i el deure cavalleresc en l’Erec et Énide i compondre una mena d’anti-Tristany en el Cligès. Va haver de
cedir, però, en les seves idees en la redacció de Lancelot o El Cavaller de la carreta,
que contravenia d’alguna manera els seus valors sobre la moral cavalleresca.
Tot i així, l’amor i l’aventura són els eixos fonamentals a l’entorn dels quals
giren les seves històries. Amor i passió, aventura, misteri i sobrenaturalitat.
En els conflictes entre amor i aventura, combinats en una empresa feliç o
oposats per un destí tràgic, trobem les dues forces motrius de la novel·la de
cavalleries.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada