Chrétien de Troyes (3.- Érec et Enide)

La primera novel·la del cicle artúric de Chrétien és l’Erec:  D'Erec, le fil Lac, est li contes,/ Que devant rois et devant contes / Depecier et corronpre suelent/ Cil qui de conter vivre vuelent.[1] La novel·la ens narra la història d’Erec, fill de Lac, que venja una ofensa rebuda per la reina Ginebra i guanya l’amor d’Enida, la filla d’un pobre varvassor. Erec i Enida es casen, abandonen la cort del rei Artús i viuen el regne d’Estre-Gal·les, regit pel pare del cavaller.

La història presenta uns certs paral·lelismes amb obres posteriors del mateix autor. L’obra comença de la mateixa manera que l’Yvain o que El Cavaller de la Carreta:

ÉREC: Un jor de Pasque, au tans novel, / A caradigan, son chastel, / Ot li rois Artus cort tenue. [2]

YVAIN: Artus, li boens rois de Bretaingne,/ La cui proesce nos enseigne/ Que nos soiens preu et cortois,/Tint cort si riche come rois/ A cele feste qui tant coste,/ Qu'an doit clamer la Pantecoste.[3] 

LE CHEVALIER À LA CHARRETTE: A un jor d'une Acenssion/Fu venuz de vers Carlion/Li rois Artus et tenu ot/Cort molt riche a Camaalot,[4]

Erec, després de les aventures de la cacera del cérvol blanc i de la conquesta de l’esparver, pensa que ja ha triomfat com a cavaller i no té altra preocupació que l’amor per la seva dona; es dedica, doncs, a esperar que mori el seu pare per heretar-ne el regne: Dans le chateau du roi Lac, Érec et Énide mènent la plus douce vie.../...Érec aimait de tant d’amour son épouse qu’il ne se souciait plus des armes, ni n’allait combattre au tournoi. S’abandonnant aux délices, devient ce qu’on appelle “recreant”.[5]

Són els seus mateixos vassalls que murmuren de la seva recreantise,[6]i és Énide, la seva muller, que s’adona de l’error del seu marit i li ho diu obertament: Seigneur, puisque vous m’y forcez, je vous dirai la vérité sans plus longtemps vous la celer.../...par ce pays ils disent tous, les bruns, les blonds et les roux, que c’est grand dommage de vous que vous entrelaissiez vos armes. Votre prix en est abaissé.../...Savez-vous combien j’ai de peine quand je vous vois ainsi néprisé? Et cela me pèse encore plus quand ils mettent sur moi le blâme, disent que je vous ai si captivé et si bien pris que vous en perdez votre prix et ne pensez à autre chose qu’à moi seule.[7]

Érec, gràcies a les reflexions de la seva dona, entén que la personalitat s’adquireix a base d’una sèrie contínua d’afanys, treballs i lluites, a través d’un camí iniciàtic que en el llenguatge cavalleresc s’anomena “aventures”. Parteix, doncs, a la recerca de l’aventura; ho fa, però, amb la seva dona, a la qual utilitza com una mena d’esquer per provocar lladres i cavallers malvats que, atrets per la seva bellesa i el seu ric abillament, l’atacaran i, d’aquesta manera, ell la podrà defensar i anirà recuperant el prestigi cavalleresc perdut davant la societat i davant la seva pròpia muller.

L’Érec no planteja en cap moment una crisi conjugal. L’amor entre els dos esposos és total i inquebrantable. Chrétien planteja un crisi de les virtuts cavalleresques produïda per un espai amorós tancat que s’oposa frontalment a l’espai social propi de la cavalleria. L’escriptor coincideix, doncs, amb algunes poesies trobadoresques que criticaven els cavallers que es lliuraven a l’oci, en una època en què la cavalleria cristiana emprenia la Croada a Terra Santa. En el fons, existeix una imcompatibilitat entre una forma d’amor i el món que es pot veure també reflectida en el Tristany. Chrétien, amb el seu relat, assoleix un doble objectiu: primer, blasmar la recreantise, tot exalçant les virtuts cavalleresques; segon, fer compatible l’exercici de cavaller amb l’amor, però no amb l’amor cortès, un amor adúlter, sinó amb l’amor conjugal. L’amor entre els esposos no és només possible, sinó que és real i autèntic i pot conviure amb harmonia amb la professió de cavaller.

---

[1] Erec et Enide. Text de l’edició Foerster. Dins de http://www.uhb.fr/alc/medieval/arthur.htm

[2]Erec et Enide.  Versos 27-29. Text de l’edició Foerster. Dins de http://www.uhb.fr/alc/medieval/arthur.htm

[3] Yvain. Le Chevalier au lion. Versos 1-6. Dins de:

http://www.uottawa.ca/academic/arts/lfa/activites/textes/chevalier-au-lion/H/H1-720.html

[4] Le chevalier à charrette. Versos 31 al 34. Dins de: http://www.mshs.univ-poitiers.fr/cescm/lancelot/texte.html

[5] Érec et Énide. Pàg. 58. Chrétien de Troyes. Romans de la Table Ronde, Gallimard, 1970. Saint-Amand (Cher).

[6] Un mot ple de matisos com cansament, abúlia, indiferència, comoditat o fins i tot covardia.

[7] Érec et Énide. Pàg. 60. Chrétien de Troyes. Romans de la Table Ronde. Gallimard, 1970. Saint-Amand (Cher).