A principis del segle XVIII, quan la majoria de països europeus patien
l’autoritarisme de monarquies absolutes, es creava a Catalunya una institució
importantíssima, totalment innovadora i capdavantera de la Catalunya –i de l’Europa-
moderna: El Tribunal de Contrafaccions o Tribunal de Contraconstitucions que va
funcionar ente els anys 1702 i 1713. Se’l pot qualificar com la clau de volta
de la nostra cultura, pactista i iuscentrista en què els reis havien d'acordar
les principals normes en Corts, amb representants dels tres estaments. Va
representar la culminació de l’estructura política i jurídica de Catalunya, que
el Decret de Nova Planta (1715-1716) de Felip IV (V de Castella) acabaria
anorreant.
El Tribunal va ser creat per jutjar actuacions contràries a les
constitucions de Catalunya que cometrien oficials públics (ministres i
funcionaris), tant reials com senyorials. Faria algunes funcions que avui
consideraríem pròpies d'un Tribunal Constitucional, funcions properes als
actuals recursos d'emparament. El Tribunal era format per sis jutges, tres
juristes del Reial Consell de Catalunya i tres homes dels estaments, un
eclesiàstic, un noble i un dirigent de la ciutat de Barcelona. Eventuals empats
es desfeien a sort, de manera que els jutges de part del rei i els de part dels
estaments estarien en una relació de bilateralitat plena.
L'any 2014 el Departament de Justícia va publicar un llibre divulgatiu
sobre el Tribunal de Contrafaccions, a càrrec de Josep Capdeferro i Eva Serra,
titulat La defensa de les
Constitucions de Catalunya: el Tribunal de Contrafaccions (1702-1713).
Més recentment, han aparegut dos volums científics dels mateixos autors.
Recullen tot el coneixement actual i l'abundant documentació inèdita
localitzada sobre aquesta institució tan valuosa, abolida amb el Decret de Nova
Planta de 1716.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada