Debat sobre el Full de Ruta de l'ANC 2018-2019. Alguns apunts

Per tal d'aclarir-me les idees, he escrit alguns apunts que potser puguin ser d'alguna utilitat de cara al debat sobre el Full de ruta de l'ANC 2018-2019. Un debat que les diferents assemblees territorials, sectorials i exteriors de l'ANC han de tenir i, si cal, presentar-hi esmenes. La data límit per fer-ho és l'11 de febrer. 

El moviment independentista

Durant els darrers anys, el moviment independentista català ha avançat extraordinàriament i el seu projecte basat en la construcció de la nova República catalana s’ha consolidat com a l’única proposta política real i de futur.

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat la principal impulsora d’aquest projecte. Durant aquests anys ha esdevingut la principal organització independentista de la societat civil. Ha aconseguit construir una xarxa territorial, la més extensa del país, present a més de 750 municipis. Les seves 50 sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals, omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República, i les 38 assemblees exteriors presents arreu del món col·laboren a ampliar-ne el ressò internacional. 

Aquesta xarxa, els seus prop de 50.000 associats i l’experiència acumulada durant més de cinc anys, la converteixen en l’organització més preparada per continuar liderant, des de la societat civil, el moviment independentista, de cara a la nova etapa que haurà de ser la de la consolidació de la República. 

L’ANC continua sent la base, els fonaments i l’estructura del gran moviment popular independentista. Ara bé, és inqüestionable que necessitem una ANC diferent, una ANC renovada. Cal modificar-ne funcionaments. Cal canviar les estratègies que han estat decisives per arribar fins a l’1 d’octubre i aplicar-ne de noves per a una nova etapa, molt diferent a la viscuda fins ara.

Context polític actual

Després de l’etapa 2012-2017, i sobretot després dels fets succeïts durant els darrers mesos, tothom és ben conscient del que significa enfrontar-se a l’Estat espanyol, un Estat antidemocràtic i repressor on no existeix una autentica separació de poders i un Estat que està disposat a fer el que calgui, sigui o no democràtic, sigui o no legal, per evitar la independència de Catalunya. La lluita contra l’Estat espanyol significa també la lluita conra bona part dels que componen els seus tres poders, legislatiu, executiu i judicial, i significa també la lluita contra l’oligarquia i les elits espanyoles, contra determinats mitjans de comunicació, contra determinats poders eclesiàstics i, evidentment contra la seva policia i l’exèrcit. 

No podem esperar res dels estats ni de la Unió Europea, si més no de moment. Un altre tema és l’opinió pública d’aquests països, cada vegada més empàtics amb la situació catalana i que és la que pot acabar inclinant la balança pressionant als seus respectius estats.

L’1 d’octubre vam guanyar el referèndum d’autodeterminació i la independència, encara que no efectiva, està declarada. Tornem a tenir un Parlament amb una majoria clara independentista, sorgit d’unes eleccions il·legítimes i imposades que ens ha de permetre restituir la legalitat arrabassada amb l’article 155.

La situació i el context polític actual requerirà de noves formes d’acció ciutadana  que, indubtablement, però no només, passaran per les diferents maneres d’exercir la resistència no-violenta que, perquè pugui tenir èxit, necessitarà de gent disposada, però, sobretot, d’una gran xarxa territorial ben organitzada. 

Full de ruta ANC 2018-2019

Els diferents fulls de ruta de l’Assemblea han marcat des del 2012 l’actuació de l’ANC i han estat decisius per tal que el procés d’independència avancés i superés els diferents esculls amb què s’ha anat trobant durant els darrers anys. Enguany, el Full de Ruta que aprovem a l’AG ha de reflectir clarament aquesta necessària renovació de l’ANC que permeti situar l’organització, de nou, com a capdavantera del moviment independentista en aquesta nova etapa. El Full de Ruta ha de donar resposta a quina serà l’actuació de l’Assemblea, i ha d’incloure, principalment, la seva posició davant d’aquests punts bàsics:

1.  La  situació dels presos i exiliats i com afrontar la repressió de l’Estat amb accions concretes i, sobretot, ben organitzades i planificades. Caldrà definir noves estratègies de confrontació cívica amb l’Estat, que hauran de passar per l’obediència estricta a les lleis catalanes.

2.  Des de la seva fundació, l’ANC sempre ha mantingut que la independència només serà una realitat si es manté la unitat d’acció entre les institucions, els partits i organitzacions polítiques i la societat civil. En aquest sentit, caldrà una coordinació real i efectiva entre les forces polítiques, les institucions i la societat civil (Òmnium, CDR i totes aquelles organitzacions que tinguin com a objectiu la consolidació i construcció de la República).   Cal evitar de totes totes, tant el caure en un bucle “processista” sense fi com, el que seria encara pitjor, en un desgavell, desorganització i descontrol del moviment, en un campi qui pugui en què tothom actuï segons els seus criteris i estratègies.

3.  El Govern i el Parlament tindran la seva feina, que serà molta i complicada. La consolidació de la República, amb tot el que comportarà,  necessitarà d’una única direcció nacional composta pels partits polítics i la societat civil, en constant coordinació i col·laboració amb el govern i amb el President.

4.   L’inici del debat sobre la Catalunya del futur. L’inici del procés constituent. Serà una de les millors maneres de consolidar la República i d’afegir-hi molta més gent al projecte de construcció d’un nou país.  El debat sobre el model de país que volem, els drets de ciutadania, laborals, socials, etc.. són fonamentals perquè ajudaran a configurar un mapa mental de la República com a una nova realitat.

5. Reforçar al màxim la lluita internacional. Incidir sobretot en l’opinió publica europea. Denunciar sistemàticament la violació dels drets democràtics que practica l’Estat espanyol. Elaborar una nova estratègia basada, no únicament en els mitjans de comunicació i en la pressió política, sinó també buscar i teixir aliances amb entitats representatives de la societat civil europea.