Ítaca: desig, viatge, coneixement i experiència

Fa poc, escrivia un article amb el títol La senzillesa de les Ítaques (Has de pregar que el camí sigui llarg...). Hi torno sobre el mateix tema...

Tal com ja deia en l’article, Kavafis fa servir de manera metafòrica el tema de l’Odissea homèrica per establir una relació intrínseca entre viatge i vida. El viatge d’Ulisses, les seves experiències, el seu aprenentatge fins a arribar a la seva  Ítaca somniada no és res més que una al·legoria de la vida humana, d’aquest breu espai de temps de què disposem els humans per fer o deixar de fer en aquest nostre viatge.

Com en l’Ítaca d’Homer, el poema presenta també amors i desamors, aventures i desventures, alegria i tristesa. També, i retornant al motiu literari del desig, en conté també una bona dosi. L’enigmàtic desig -barreja de plaer i dominació- que s’estableix entre la la maga Circe i l’heroi grec; el desig de Nausica, que acull Ulisses al país dels feacis; el desig intens de tornar a casa seva, de tornar amb la dona i el fill.

El desig omple també el poema de Kavafis. Enfront d’un Ulisses que no és amo i senyor del seu destí (es troba a mercè dels déus), Kavafis ens presenta l’ésser humà emprenent un viatge en què, aquí sí, ell és qui més pot influir-hi. El desig de conèixer, de saber, a través de l’experiència, a través de les dificultats, a través de l’èxit i del fracàs. Ítaca és l’horitzó; el desig d’arribar-hi ens empeny, ens estimula, ens fa vèncer penúries i contratemps.

Ítaca, però, és només això: un motiu, un objectiu, un desig. “Ítaca t’ha donat el bell viatge,/sense ella no hauries pas sortit a fer-lo.” La vida és coneixement, experiència i record. La vida és desig. La vida és viatge.

Podeu trobar un molt interessant treball de Laura Borràs sobre l’Ítaca de Kavafis aquí.  

Kavafis entén que la vida és un viatge i ens diu a nosaltres, ulisses de l'espai i del temps, que aprofitem l'experiència de la vida, que gaudim del viatge, perquè, en realitat, només hi ha un viatge de carn i ossos per a cadascun de nosaltres, tot i que hi hagi moltes maneres de viatjar i molt tipus de viatge. Es pot viatjar cap endins, cap enfora, cap amunt i cap avall... 

Això no obstant, aquests petits matisos, aquestes variacions del viatge no són més que màscares que amaguen una única realitat: el viatge sempre és un viatge cap al desconegut per avançar en coneixement. Els distints paisatges que ens ofereixi el viatge no impedeixen que, paral·lelament, s'operi en nosaltres un viatge interior, en el qual recorrem la nostra geografia més profunda. Durant aquesta travessa aprofundim en el coneixement de la condició humana a través de la màxima de l'oracle de Delfos que diu: "Gnósei seánton", és a dir, "conèixe't a tu mateix". (Laura Borràs)