diumenge, 11 de novembre del 2018

Cal tenir baluards per a la tristesa (Manel Porta en el record)

  Si Déu existeix, espero que tingui una bona excusa. (Woody Allen)

No vam coincidir al Secretariat Nacional de l'ANC. Va entrar.hi just després que jo acabés el mandat de tres anys. Va ser membre del nou SN que encapçalava Jordi Sánchez i hi va treballar incansablement fins que la malaltia ja el va obligar a deixar algunes responsabilitats. 

Dimarts passat, tenia plantejat visitar en Jordi Sánchez a Lledoners, però ja nova tenir la força suficient per anar-hi.

Sovint deia que mantenir dues lluites alhora: la independència de Catalunya i contra la malaltia que finalment ha pogut més que el seu ànim i coratge.

De nou,la mort ens colpeja. Un company més que ens deixa abans d'acabar aquesta lluita compartida.

I nosaltres, els que quedem, prometem, una vegada més, que continuarem fins a la victòria final, per a tots els que ja no hi sou, per a tu Manel Porta.

Bon viatge per als guerrers....

Velers d'hivern

Cal tenir baluards per a la tristesa.
Per exemple, poder sentir en la fusta
damunt de la cabina, en la coberta,
com cau a un port deshabitat la pluja.
La llum de boira matisada i freda
en l'ull de bou ens mira com la lluna
 mentre la mar d'hivern ens balanceja.
L'amor, que no és d'enlloc pot ser una fuga
entre iots deserts. Quan ve el retorn
cal tenir baluards per a la tristesa.
Per exemple tu i jo mirant la pluja 
des d'una taula vora la finestra
d'un solitari restaurant marítim:
dos velers a recer de la tempesta. 
                                                                       (Joan Margarit)                                           
                                                                                                                        
 



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada