Els Estats del segle XXI (DAVANTAL del programa núm. 23 de Catalunya segle XXI)

En ple segle XXI, per fer front als reptes que tenim plantejats sembla inqüestionable que cal repensar el paper dels estats, la seva dimensió i la seva estructura.   

Els estats moderns, tal com els coneixem, responen sobretot a les circumstàncies econòmiques, polítiques, militars,… de l’època en que van ser creats i avui, en general, pateixen moltes tensions internes i externes provocades per desajustaments de tipus molt divers. La democratització de les institucions polítiques dels estats del primer món i, sobretot, el sufragi universal com a sistema d’elecció dels membres dels Parlaments d’aquests estats, s’ha anat produint a partir de finals del segle XIX i, sobretot, al llarg del segle XX.

En molts casos, però, el dret de vot de les dones o de minories racials ha arribat molt després de l’entrada en funcionament del dret de vot dels homes. De ben segur que la democratització, l’accés al coneixement i a la informació de la majoria de la població d’aquests països són les principals causes que han portat al qüestionament del paper de l’Estat i del seu funcionament. 

Entrar en una nova època, amb tots els grans canvis que ja coneixem, els que intuïm i els que vindran en poques dècades sense que la majoria dels ciutadans ni tant sols podem imaginar, comporta necessàriament que també ens plantegem quina és la dimensió idònia dels estats que necessitem per afrontar aquest futur i quins són els paràmetres que ens permetran decidir-ho. 

Tot seguit en parlem a Catalunya segle XX.