En
el programa núm. 36 de LA CLAU de la nostra història titulat “La Guerra de Successió des del claustre. Lo últim citi” vam parlar dels dos monestirs de
monges benedictines de la ciutat de Barcelona, situats a
la muralla de llevant, per on es va produir el setge final de la guerra: Els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i el de Santa Clara de Barcelona.
Avui
ens centrarem en el monestir femení de Santa Clara de Barcelona, (anomenat
monestir de Sant Antoni —de Pàdua— en època medieval) i el seu periple al llarg
dels segles per la ciutat. La seva no és una història tranquil·la i lineal,
sinó plena de sotracs, canvis, pèrdues i inicis i finals; molt especialment al
llarg dels segles XVIII, XIX i primera meitat del segle XX.
Ara fa tres-cents anys que, el 29 de juliol de 1718, la
comunitat de monges benedictines de Santa Clara de Barcelona entrava a la seva
nova casa: una part de l’antic Palau Reial convertit en monestir femení. Un
espai on recomençar després de perdre-ho tot; un espai que acollí la vida
monàstica d’aquestes dones durant dos-cents divuit anys d’intensa i canviant
activitat política, econòmica i social en la ciutat de Barcelona.
Com podem llegir al web on se’ns mostra l’exposició virtual Monges a Palau. “Resseguir les vivències de la comunitat al
monestir de Palau Reial és observar amb mirada de dona, de dona monja,
l’evolució de la Barcelona d’època moderna caminant cap a una contemporaneïtat
plena d’incerteses i transformacions.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada