dilluns, 21 de gener del 2019

2019: L'any Brossa


 

Mentre el meu amor vigila les cantonades,
pinto amb un esprai vermell en una paret:

Visquen els Països Catalans!
                                           
                                                                  Joan Brossa. Poemes públics, 1974-1975

Dissabte passat, 19 de gener, es van complir cent anys del naixement de Joan Brossa. La Fundació que porta el seu nom ho vol commemorar  amb la celebració de l’Any Brossa, que s’allargarà fins al 30 de desembre, data en què es compliran els vint anys de la seva mort.

Un Any Brossa, però, que caldrà tirar-lo endavant amb pressupost zero. Sens dubte, un repte per a la Fundació que necessitarà de la plena col·laboració i generositat dels creadors que no podran comptar amb cap mena de subvenció ni de recursos econòmics que els permetin crear espectacles, accions o recerques sobre el gran poeta català.

Us convido a llegir o rellegir alguns dels posts que tinc penjats sobre Joan Brossa que us poden ajudar a introduir-vos en la figura i l’obra de l’artista i del poeta.

El primer post en que citava Brossa data del 4 de gener de 2014 La poesia

El surrealisme a Catalunya (4) del 5 d'octubre de 2015

Els Entra-i-.surts de Brossa del 3 de febrer de 2016



El 14 de febrer de 2016 moria Muriel Casals. El meu comiat va  ser en forma d'un sonet de Brossa Per a tu, Muriel, aquest "Brindis"




El 27 de febrer de 2016, tancàvem el passeig amb Brossa amb Final, acompanyats de M.M.Marçal, del passeig amb Brossa (la sextina)

El 2 de març de 1974 es complien 42 anys de l'assassinat de Puig Antic. El recordàvem amb l'elegia que li va dedicar Joan Brossa:  2 de març de 1974. Fa 42 anys

I el darrer, fins ara, és molt recent. El 25 de novembre de 2018 vaig complir els 70 anys. Ho vaig voler celebrar acompanyat també de Joan Brossa Vaig i vinc sota la pluja... Un nou 26 de novembre

VÍDEO: El món editorial català (Programa núm. 28 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada ETV Llobregat . Programa núm. 28
 Emès el dissabte 19 de gener de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Aina Martín i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Marina Porras, crítica literària i llibretera

Alexandre Golovin, ponent de l'Ateneu

Sonia Pensado, traductora i correctora

diumenge, 20 de gener del 2019

L'enèsima "crisi i divisió interna" de l'ANC o... brams d'ase no arriben al cel.


“Sectors de l’ANC promouen un motí per rellevar Elisenda Paluzie.”

Aquest és el titular d’una notícia que publicava ahir el diari Nació Digital. Tenint en compte el que ens diu el diccionari sobre el sentit de la paraula “motí” (Avalot, alçament popular contra l’autoritat establerta) i del que podríem interpretar a l’hora de fer servir l’expressió “sectors de” podríem arribar a creure que estem davant d’una gran crisi de l’entitat.

Anem a pams...

Que hi hagi un grup de gent, més o menys nombrosa, que no estigui d’acord amb la direcció i l’estratègia del moviment, no només és lícit, sinó que és del tot normal. En una entitat amb prop de 50.000 associats i més de 80.000 simpatitzants sembla lògic que  no tothom combregui amb la manera de pensar i d’actuar de la direcció, en aquest cas del Secretariat Nacional. Que aquesta gent elabori un document i intenti recollir signatures per convocar una Assemblea General i intentar fer valer els seus postulats, és lícit, normal i, sobretot, democràtic. Els estatuts i el reglament de règim intern de l’ANC, malgrat que segurament és millorable, recull aquesta possibilitat, tal com correspon a una entitat que fa bandera de la transparència i la democràcia.  Tots els associats tenen aquest dret. Un altre tema és si podran aconseguir les signatures necessàries i si, en cas d’aconseguir-les, les seves tesis arribaran a tenir l’aprovació majoritària de l’Assemblea General.

Subjectivitat i intencionalitat del diari... Mai aquests moviments poden ser interpretables com un “motí” i, encara menys, com un intent de rellevar la presidenta actual de l’ANC. Si llegiu el document, no trobareu en cap moment  res que pugui interpretar-se d’aquesta manera. Més encara quan el mateix diari diu textualment: “[...] document al qual ha tingut accés Nació Digital i que ja s'ha fet arribar a assemblees de Barcelona i de l'àrea metropolitana tot i que fins ara ha tingut un ressò modest, ja que tres de les quatre que l'han debatut l'han rebutjat (diu el diari) per la seva contundència.”

Avui, el diari hi torna amb un nou titular “L'ANC envia una carta als socis per contenir el malestar intern”... “Malestar intern”, la frase sembla voler transmetre, de nou, la idea de la “gran crisi interna de l’ANC.”

Dit això...

Des del 2012 fins ara els partits –determinats partits- han intentat sempre controlar o influir en les decisions de l’Assemblea, sobretot a patir del 2013 quan l’ANC esdevé una organització forta i poderosa, l’organització clau per garantir l’èxit del procés d’independència. Els intents, doncs, de tenir una ANC “domesticada” existeixen des de fa anys i es van fer particularment evidents en els mesos que van anar de l’abril de 2015 fins al maig de 2016. Aquells mesos van ser, potser, els més delicats que ha viscut l’ANC. El Secretariat Nacional es va mostrar massa sovint dividit, massa sovint indecís, dubtós, per l’excés de responsabilitat que comportava el moment polític i, malauradament, per ingerències més que partidistes.

En aquesta batalla que els partits –determinats partits- lliuren des de sempre per fer-se amb el control del més important moviment polític independentista, de vegades ha estat molt difícil i complicat impedir-ho, però m’atreveixo a dir que mai, ni en aquells mesos que us deia, se n’han pogut sortir del tot.

Ahir, com sovint passa des del 2012, es va produir una filtració interessada des del SN a un determinat diari. “L’ANC en crisi” “L’ANC dominada pels partits” Quantes vegades no hem sentit dir el mateix! Filtracions interessades d’algun (o alguns) membres del SN cansats de veure refusades les seves tesis i de perdre votacions en els plenaris.

¿És convenient que per al bon funcionament de l’entitat que els militats de partits polítics no puguin coordinar comissions i, per tant, no formin part del Comitè Permanent? Personalment penso que millor que fos així. Ara bé, també haig de reconèixer que he conegut molts companys militants de partits polítics que sempre han posat pel davant els interessos del país als del partit i que, en canvi, n’he tingut d’altres que, sense exercir cap militància, han fet tots els possibles perquè les tesis d’un partit s’imposessin dins de l’ANC.

N’estic convençut. Al llarg de la curta, però intensa història de l’ANC, cap formació política s’ha trobat a gust amb les decisions preses per l’Assemblea. Uns i altres voldrien una ANC que actués com un moviment popular al servei dels seus dictats, al servei de la seva estratègia. És per això que, de vegades a uns, de vegades als altres, de vegades a tots, l’ANC els ha fet nosa.  Llavors, quan les ideologies volen imposar-se als criteris d’unitat d’acció i d’independència per damunt de tot, s’intenta sembrar la llavor del dubte i de la divisió interna. Ha estat una constant en les diferents etapes de l’ANC.

L’ANC sempre ha fet nosa... l’ANC combativa, lluitadora. L’ANC que només té un objectiu i que és el d’assolir la independència. L’ANC, capdavantera de la societat civil organitzada, autèntica impulsora del procés, que ha aconseguit en molts moments la tan desitjada unitat d’acció amb les institucions nacionals i els partits polítics. L’ANC sempre  ha fet nosa.

Dues constatacions, doncs...

Malgrat tot, i com no pot ser d’altra manera, respecto el dret que tenen els associats, no només de discrepar, sinó, com en aquest cas, d’intentar convocar una Assemblea General per intentar que s’aprovin els seus criteris de funcionament sobre l’Assemblea.

Ara bé, coneixent com conec l’Elisenda Paluzie i molts dels membres de l’actual SN de l’Assemblea. No tinc motius per al dubte. Hi confio. Tenen, doncs, tot el meu suport per continuar dirigint l’ANC en aquests temps tan difícils, complicats i convulsos.

dissabte, 19 de gener del 2019

El món editorial català (DAVANTAL del programa núm. 28 de Catalunya segle XXI)


L’estudi del Comercio Interior del Libro en España s'elabora anualment a partir de les dades que faciliten les empreses editorials associades i agremiades, permet conèixer les principals dades del sector i, sobretot, veure’n l’evolució.

Segons aquest estudi, la facturació́ per vendes de llibres a Catalunya l’any 2017, en qualsevol de les llengües, ha estat de més de 484 milions d’euros. D’aquests, un 48% corresponen a la venda de llibres en català.  Ara bé, si deixem de banda el llibre de text, que té unes dinàmiques pròpies, les vendes en català representen un 26% del mercat, una xifra que coincideix amb el percentatge de lectors de 14 anys o més que habitualment llegeixen en català (26,4%%) segons l’estudi d’Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017.

L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que ha complert recentment 40 anys de vida, aplega gairebé 100 editorials que en són membres. El 1978 van redactar un manifest que, després d’aquests 40 anys, han renovat i posat al dia. En el nou manifest posen èmfasi en la voluntat i la tossuderia de fer créixer l’edició en català, la necessitat que més lectors llegeixin en català i la necessitat de sumar i coordinar l'esforç de tothom. L’Associació constata les dificultats que existeixen, però que els fan més forts, encara, i que també cal lluitar per unes condicions de treball dignes i professionals.

El món editorial català s’enfronta als reptes que planteja el segle XXI amb la idea que caldrà una feina constant per estimular els mitjans de comunicació per tal que parlin de llibres, la convicció que les xarxes afavoreixen la proximitat, i que cald tenir l'astúcia necessària per convertir l'àmbit digital en un aliat... perquè, la paradoxa és que en el moment en què hi ha més gent que llegeix, el mercat ha caigut en un 30%. Els factors principals de la caiguda han estat la crisi econòmica, la pirateria i el canvi d’hàbits a les hores de lleure. Les persones que llegien els vespres i els caps de setmana, lectors més ocasionals, accedeixen a la cultura i a la informació mitjançant les tauletes i els telèfons intel·ligents.

Avui, a Catalunya segle XXI parlem del món editorial en català.

divendres, 18 de gener del 2019

VÍDEO: Les detencions de 16/01. Campanya ANC per l'autodeterminació. Plataforma Alcaldia Republicana (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 17 de gener de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:


Roger Herèdia, president del banc d'ADN

Joaquim Arnau , membre del SN i tresorer de l'ANC

Havia començat a escriure aquesta entradeta amb el trasllat dels presos polítics catalans a Madrid. Els fets, però que van succeir ahir han fetque la modifiqui.

Les detencions que ahir es van produir cal considerar-les com un fet gravíssim, impropi d’un Estat de dret. Com en els pitjors temps de la tristament famosa “brigada polítcosocial”, com si el túnel del temps ens hagués retornat a l’Espanya “de charanga y pandereta, cerrado y sacristía...” a l’Espanya del No-Do, a les dues Espanyes de Machado, de les quals calia que ens protegís Déu, “la España que muere i la España que bosteza” ... policies espanyols, alguns d’ells encaputxats, sense cap ordre judicial, van detenir un total de setze persones, entre elles dos càrrecs electes, l’alcalde de Verges i del Celrà i un fotoperiodista, que va ser introduït per 4 agents, a la força i sense cap explicació, en un cotxe. Per si fos poc, aquestes detencions van ser acompanyades d’un atac i d’un menyspreu lingüístic idèntic al que succeïa en la dictadura quan se’ls va negar el dret a parlar en català.

Què està passant? Quins són els objectius reals d’aquestes detencions? ¿És que potser VOX només és la punta visible d’un iceberg que amaga un franquisme, un feixisme instal·lat en determinades institucions i estaments de la societat espanyola?

En aquest clima de repressió contra l’independentisme, la setmana que ve, amb tota probabilitat, es produirà el trasllat dels presos polítics catalans a Madrid. El mes que ve està previst que comenci el judici polític al Procés. Un judici que s’allargarà setmanes.

Les defenses dels líders independentistes han presentat els respectius arguments de defensa dels seus representats. En línies generals, totes comparteixen una idea: en el camí cap al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, el mateix dia de la votació i es dies posteriors no es va cometre cap delicte i, en canvi, s’ha creat un fals relat de violència. En paraules de Jordi Pina, l’advocat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, hi haurà un judici contra les urnes, la democràcia i els drets fonamentals.

Davant de la imminència d’aquest judici, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat avui la campanya que durà a terme amb l’objectiu de reivindicar el dret d’autodeterminació.

Avui, però, també coneixerem la Plataforma per a una Alcaldia Republicana, una iniciativa que ha sorgit a Sant Just Desvern de cara a les properes elecons municipals.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Comencem.                      

VÍDEO: Qui era Francis Drake? (Programa núm. 123 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 123 de
4a temporada
Emès el dimecres 16 de gener de 2019

Convidats 

Jordi Àlvarez va estudiar Administració d'empreses, però ara es dedica a escriure (fa quatre anys que té una columna al Diari de Girona i té ja l’encàrrec d’escriure un parell  de llibres sobre història).  La feina que més l’apassiona i li omple el temps és la d’investigar per saber el perquè de tot plegat. 

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimarts, 15 de gener del 2019

Qui podria ser Francis Drake? (DAVANTAL del programa núm. 123 de LA CLAU de la nostra història)

Benvingudes i benvinguts a programa núm. 123 de LA CLAU de la nostra història.

En el programa d’avui farem una segona aproximació per descobrir la persona de carn i ossos que s'amaga darrera el més famós corsari de la història mundial. Parlem de Francis Drake, un personatge que va treballar per eixamplar el poder de la monarquia anglesa atacant de forma acarnissada les armades espanyoles del rei Felip II, portadores de l'or, l'argent  i les altres riqueses saquejades per la corona hispànica al Nou Món.

A LA CLAU núm. 71 vàrem fer una primera aproximació al tema amb en Joan Canadell que va investigar l'exili de molts mercaders de nació catalana que fugien de la persecució implacable de Felip II, via tribunals del Sant Ofici, acusats d'afecció a les tesis de Luther i de pràctica del protestantisme.

Aquest afany repressiu va propiciar la seva emigració cap a Anglaterra, on la reina Elisabeth I, els va acollir i els donà la nacionalitat anglesa a canvi dels seus serveis, aprofitant sobretot les seves nombroses naus, ben proveïdes i millor armades que les angleses. Per tant no és gens estrany que trobem cognoms que són clarament d'origen català com Russell, Cornell, Fuster i molts d'altres.

Un cas curiós és el de Johan Drac. Avui parlarem de quin pot ser l'origen d'aquest cognom que un cop nacionalitzat anglès com a Drake i exercint de corsari per a la reina d'Anglaterra amb unes naus que portaven les barres catalanes com a bandera.