Proposta resolució territorial del Barcelonès

 ustificació

En la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, els partits independentistes es van comprometre, de manera inequívoca, a restituir el govern legítim i a fer efectiva la República catalana.

Després de dos anys i mig de legislatura, els partits independentistes amb representació parlamentària (JxCAT, ERC i CUP), tot i tenir la majoria, no han dut a terme aquest objectiu, ni tampoc han estat capaços de teixir una estratègia conjunta per intentar assolir-los, així com de preservar la unitat necessària per defensar les institucions del país i per fer front a la repressió de l’Estat espanyol.

La unitat de l’independentisme és absolutament necessària i imprescindible per a poder avançar i superar el moment de desconcert.

L’Assemblea Nacional Catalana, com a entitat aglutinadora del moviment independentista, ha de continuar treballant per la unitat estratègica de l’independentisme, demanant la complicitat de tots els actors polítics i socials independentistes, tal i com queda palès en el Full de Ruta aprovat per l’AGO:

“De cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als partits una proposta de mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral, amb una unitat estratègica que la sustenti. Aquesta proposta haurà de definir les circumstàncies i/o els moments propicis per exercir aquesta via unilateral.

S’haurà de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions en un acte d’autodeterminació amb una força similar a l’1 d’Octubre. Existeixen fórmules per assolir-ho si comptem amb la complicitat de totes les forces polítiques i socials, i és la nostra responsabilitat proposar-les i defensar-les. Hem de recuperar el lideratge en acció política propositiva i proactiva.

L’Assemblea només donarà suport als partits polítics que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Si fruit d’aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

El nou govern català hauria de ser capaç de preparar i bastir amb determinació les eines necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una declaració política en seu parlamentària. Així mateix, hauria de demanar a la ciutadania que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l’Estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional.”

(Punt 3.1.2. Partits polítics. Dins Línies d’acció estratègica. Full de Ruta 2020-2021, Assemblea General Ordinària)

Proposta de resolució

L’ANC demanarà el vot només per aquelles formacions independentistes que signin i incorporin els següents punts en el seu programa electoral:

1.- exposar i implementar una estratègia conjunta de les forces independentistes per a fer efectiva la República Catalana, seguint el mandat del primer d’octubre de 2017 i fent front comú a la repressió de l’Estat espanyol.

2.- que, sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà, ni facilitarà de cap manera, la formació d’un govern amb forces unionistes/constitucionalistes espanyoles.

3.- ratificar al Parlament la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre de 2017.

4.- formar un Govern integrat exclusivament per formacions que es defineixen com a independentistes.

Finalment, i si s’aprova un o més dels punts anteriors:

5.- Uns dies abans de les eleccions l’ANC farà públics els partits que signin i incorporin els següents punts en el seu programa electoral.

6.- El Secretariat Nacional ratificarà aquesta proposta de resolució amb el vot telemàtic dels associats/des.

Forma de votació

Es proposa que aquesta proposta de resolució es voti punt per punt.

Proposta resolució dimissionaris

 Justificació

A ningú se´ns escapa que estem sense lideratges clars de cara a assolir el mandat de l´1-O i la implementació de la República Catalana. Tenim un govern, que actúa actua de gestoria restant sotmès a les directives de Madrid i uns partits polítics que vetllen més per els seus interessos, que no pas pel desig majoritari de la societat catalana.

Dilluns, 28 de setembre, a través d’un acord entre els dos partits majoritaris, que van excloure activament la resta d’actors, el govern de Catalunya va decidir acatar, el més ràpid possible, la inhabilitació del president Torra i pactar un calendari de rendició fins les eleccions del febrer.

Aquest pacte de la vergonya segella la mort definitiva del que hem conegut com a procés, i demana una reflexió al voltant dels dos grans paradigmes que han guiat el full de ruta de l’Assemblea, i que es basen en la  noció del poder de convenciment o soft power de la societat civil:

1. La idea de que la mobilització de la gent força els partits a avançar en una direcció concreta, ja no funciona. Portem tres anys de mobilitzacions de tot tipus, amb els partits, al marge dels partits i contra els partits, i la tònica general ha estat ignorar els missatges que arribaven de la societat civil.

2. La "unitat" per si sola no resol cap problema. De fet, en els últims temps, cada cop que els partits s’han posat d’acord ha estat precisament per fer passes enrere, ja sigui amb la investidura del MHP Torra o per acatar la seva inhabilitació.

Tots els partits han comprat allò que l´Assemblea ja fa 2 anys que estem dient, que “si superem el 50%+1 dels vots a les eleccions...”, però amb diferències substancials respecte del que han aprovat els nostres socis als dos darrers Fulls de Ruta. Uns ens parlen de repetir varies eleccions les majories absolutes, altres ens diuen que una majoria del 50%+1 ens legitima per seure i negociar amb l´estat espanyol, i els de més enllà diuen que hem de repetir el referèndum d´aquí 2 ó 3 anys. En definitiva...res de nou.

Com diem també al mateix document aprovat per l´AGO: “Aquests actors polítics estan posposant i abandonant, a causa de la seva lluita per l´hegemonia autonòmica, el nostre objectiu fundacional, la independència de Catalunya.”

Les propostes de diàleg, d´intent de reformular la unitat estratègica, han caigut en sac foradat. Cal donar un pas endavant, valent, decidit i mirant de culminar el nostre objectiu fundacional.

Els proposants d´aquesta PdR tenim clar que calen polítics valents i disposats a fer efectiva la independència i que no ho faran aquells que tenen interessos més enllà dels de país.

També tenim molt clar, abans que es pugui interpretar d´un altre manera, que l´Assemblea MAI s´ha de convertir en un partit polític. Som l´actiu més valuós que té el moviment independentista i la nostra transversalitat, és la que ha fet que siguem un referent de cara als partits

Proposta de resolució

Per tot el exposat abans, proposem que l´Assemblea promogui i doni suport explícit a aquelles formacions polítiques o candidatura transversal i bastida des de la societat civil que acompleixi els següents requisits, i que no són altres que els que demanem al nostre Full de Ruta i amb l´objectiu de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions en un acte d´autodeterminació amb una força similar al primer d'Octubre

1. L’Assemblea promourà i donarà suport a aquelles formacions polítiques que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l'incompleixin.

2. Si fruit d´aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s´haurà de validar l'estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d´un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

3. Fer efectiva la declaració del 27 d’Octubre, aixecar la DUI, publicar-ho al DOGC i fer una declaració política en seu parlamentària.

4. Demanar, exigir, fer una crida a la ciutadania que acompanyés a Govern i Parlament en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l´estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora, s'hauria de demanar el reconeixement internacional

Per fer efectiu tot això, l´Assemblea conclou:

A) Donar un mandat de pacte a una delegació de l’Assemblea amb totes les llistes que es vulguin presentar a les eleccions. Aquesta delegació podrà oferir com a contrapartida el suport extensiu de l’Assemblea a qualsevol llista en termes de mobilització, comunicació i qualsevol altre tipus de recolzament que es pugui posar sobre la taula.

B) L’Assemblea es dona fins el 20 de novembre, com a màxim, per a poder tancar aquest pacte.

Paral·lelament, durant aquest període l’entitat es reserva el dret d’explorar altres opcions.

C) En cas d’acord amb una o més llistes, els termes s’hauran de fer públics i hauran de validar-se mitjançant una consulta a la massa social de l’Assemblea, entre el 25 i el 29 de novembre

D) En cas que no s’arribés a un acord satisfactori amb cap de les llistes o que la massa social voti que “No”, igualment es convocarà una nova consulta entre les dates ja mencionades, amb possibles alternatives.

Forma de votació

En bloc, mitjançant el sistema de votació Zoom

Dimissió Salvador Vergés

 

Full de ruta 2020 ANC

 

Crisi a l'ANC? Parlem amb el vicepresident David Fernández. Analitzem la darrera enquesta del CEO

Vull una resposta emès el 5 de novembre de 2020 per ETV Llobregat

9a temporada

Convidats:

David Fernández,  vicepresident ANC

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista polític.      

El mes de març passat, l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar la seva VIII Assemblea General Ordinària en el marc de la qual es va aprovar el Full de Ruta 2020. En aquest Full de Ruta s’especificava de manera concreta quina havia de ser la posició de l’Assemblea davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Tot i així, el Secretariat Nacional va decidir convocar una reunió el passat 25 d’octubre per decidir, malgrat constar en el Full de Ruta, quin havia de ser el posicionament de l’organització en els eleccions previstes per al proper 14 de febrer.

Aquest darrer plenari va resultar molt conflictiu i ha acabat provocant la dimissió de sis membres del SN, quatre dels quals pertanyen al Comitè Permanent. Els diferents mitjans han parlat d’una crisi sense precedents a l’Assemblea Nacional Catalana.

Una crisi que possiblement no és d’ara, sinó que ha anat creixent i s’ha anat enquistant en el si del SN de l’ANC. Problemes que arrenquen de fa uns anys amb la presidència de Jordi Sánchez i que s’han anat accentuant des que Elisenda Paluzie està al capdavant de l’organització. 

El primer que hauríem de tenir tots ben present és que cal diferenciar entre el Secretariat Nacional (SN) de l’ANC, que és un òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals i allò que realment és l’Assemblea, que són els seus associats i, per damunt de tot, les seves assemblees de base, altrament dites territorials, sectorials o exteriors. Aquesta és la veritable, única i gran força de l’Assemblea.

Crisi a l’ANC? En tot cas hauríem de parlar de crisi en el SN de l’organització.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del polític britànic Winston Churchill:

Un optimista veu una oportunitat en qualsevol calamitat. Un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Crisi a l'ANC? No, crisi al Secretariat Nacional de l'ANC

És evident que des de l’octubre de 2017 hem estat assistint, confosos i amb un cert grau de perplexitat, a l’evolució d’una Assemblea Nacional Catalana cada vegada més tèbia i més immobilista. Segurament els problemes no són d’ara, sinó que arrenquen d’uns anys abans amb la presidència de Jordi Sánchez i que s’han anat accentuant des que Elisenda Paluzie està al capdavant de l’organització. 

El primer que hauríem de tenir tots ben present és que cal diferenciar entre el Secretariat Nacional de l’ANC, que és un òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals i allò que realment és l’Assemblea, que són els seus associats i, per damunt de tot, les seves assemblees de base, altrament dites territorials, sectorials o exteriors. Aquesta és la veritable, única i gran força de l’Assemblea.

Per tant, quan els mitjans  parlen de “crisi a l’ANC”, en realitat haurien de dir “crisi al SN de l’ANC”, que és molt diferent. Els darrers Secretariats Nacionals des de 2015, amb honroses excepcions particulars, no han estat a l’alçada de les bases que coordinen. En bona part, s’ha perdut la principal característica de l’ANC que és el seu assemblearisme. Els dos darrers presidents, Jordi Sánchez i Elisenda Paluzie, han anat transformant, de manera progressiva, l’ANC en una organització presidencialista amb una presidència tancada en ella mateixa i envoltada d’uns pocs secretaris totalment fidels als criteris i a la manera de  fer presidencial. Si a tot això, hi afegim la feina, cada vegada més bruta, dels partits o del seu ideari en el si del Secretariat Nacional podrem explicar-nos una mica els perquès d’aquesta crisi.

S’han produït diverses irregularitats en alguns dels plenaris del Secretariat Nacional. Per exemple, en el plenari del 10 d’octubre en les dues darreres votacions de les resolucions del Comitè Deontològic, el Secretariat va decidir no donar compliment a l’article 9.2 3. f) del Reglament de Règim Intern (RRI) amb l’argument que “RRI està malament i caldrà modificar-lo en un futur”.

Enguany, el mes de març, es va votar el Full de Ruta de l’organització en el marc de la VIII Assemblea General de l’ANC. Després, es van celebrar les eleccions al Secretariat Nacional. El primer problema apareix en la sessió que ha d’escollir els càrrecs orgànics. En l’elecció del vicepresident, la intervenció de la ja escollida presidenta Elisenda Paluzie, atacant un dels candidats, Salvador Vergés, i declarant-se favorable a l’altre candidat, David Fernández, va provocar la dimissió de Vergés que va explicar-ne clarament els motius en aquesta carta.

El problema més gran i que ha destapat la crisi existent en el Secretariat Nacional, ha estat en el moment en què s’ha convocat un plenari per decidir la postura de l’organització davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El fet de convocar un secretariat amb aquest punt de l’ordre del dia ja és un fet més que estrany. Per què? Doncs perquè la posició de l’ANC davant de les eleccions ja estava més que definida en el Full de Ruta aprovat el mes de març. Com podeu comprovar clicant aquí.

Aquesta convocatòria ja feia sospitar que hi havia alguna intenció, més aviat fosca, de deixar de banda el Full de Ruta i posicionar-se de manera diferent a l’aprovada pels socis.

S’hi van presentar diverses propostes de resolució. Una, signada per sis membres del Comitè Permanent, inclòs el vicepresident. Una proposta, doncs, que caldria titllar “d’oficialista” i que suposem que, malgrat no signar-la, havia de comptar amb el vist-i-plau de la presidenta. Aquesta proposta (la podeu veure clicant aquí) conferia uns poders “especials” a una "delegació" del Secretariat Nacional per poder negociar i pactar amb els diferents partits polítics. Aquesta delegació tal com deia la proposta "podrà oferir com a contrapartida el suport extensiu de l’Assemblea a qualsevol llista en termes de mobilització, comunicació i qualsevol altre tipus de recolzament que es pugui posar sobre la taula."

Fins i tot, en el si del Secretariat Nacional es comentava que alguns dels seus membres podien anar com a independents en les llistes dels partits.

La proposta de resolució va ser finalment desestimada per la majoria del Secretariat Nacional. És aquí on podem trobar l’origen de la darrera dimissió de sis dels membres que signaven la proposta. No tant perquè fos rebutjada, sinó perquè van ser abandonats per la presidència. Aquesta és l’única lectura que es pot desprendre de la piulada feta per Pep Fort, un dels dimissionaris en què deia: “Gairebé ningú no entendrà (i així ha de ser), aquest tuit: "La Guàrdia Pretoriana, ha mort. Visca la guàrdia pretoriana."

Si repasseu la història de Roma, veureu que la Guàrdia Pretoriana era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans. Crec que la metàfora s’entén força: el grupet de secretaris nacionals fidels a la presidència, que creien tenir el suport de l’Elisenda Paluzie a la seva proposta, se senten traïts i la deixen sola.

Van passar més coses, però, en aquell Secretariat Nacional. També va ser refusada una proposta de resolució de l'Assemblea del Barcelonès, que incloïa quatre punts, i que era la que més respectava el Full de Ruta. Els punts es van votar per separat i això va conduir a la greu incongruència que es va votar en contra del propi Full de Ruta. (Cliqueu aquí per veure la Proposta)

La proposta de resolució que finalment va obtenir la majoria opta per no pressionar els partits, sinó intentar influir d’alguna manera en l’electorat. És una proposta ambigua, tèbia i que obvia el Full de Ruta. Una proposta desmobilitzadora.

Les reaccions no s’han fet esperar. Des de la comarcal del Vallès Occidental (cliqueu aquí per llegir el document complet) consideren que el document aprovat pel Secretariat Nacional “resta credibilitat a l’Assemblea i ens debilita com a entitat, motor del procés cap a la independència.” Demana la congelació del document, ajornament de la consulta als socis i un debat real de cara a un enfortiment del posicionament de l’ANC davant uns partits i institucions que només pretenen gestionar una autonomia.

L'Assemblea territorial del barri de Gràcia també s’ha manifestat (cliqueu aquí) en termes semblants. “Demanem al SN que obri un procés participatiu a tots els socis, a través de les assemblees de base, amb temps i forma correctes, i que acabi amb una consulta als socis sobre diferents opcions, i “amb preguntes fàcils de respondre.

La comarcal del Maresme ha fet públic un document amb el títol “Cap on anem, ANC?” (cliqueu aquí) i entre altres coses manifesta que “davant d’aquesta situació sembla clar que l’ANC ha perdut clarament el lideratge i gran part del secretariat nacional el rumb.”

No hi ha cap crisi a l’ANC. L’Assemblea continua forta perquè és l’organització política amb més afiliats i simpatitzants. Perquè és l’organització política que està més arrelada al país, la més estesa territorialment. Perquè la seva xarxa d’assemblees territorials, sectorials i exteriors li confereix una força extraordinària de possibilitats il·limitades.

Hi ha una crisi al Secretariat Nacional de l’ANC,  enquistada des de fa temps, una crisi que afecta de manera molt directa a la presidència i a la seva manera de gestionar l’organització.

Una crisi que podem superar gràcies a la força de l’Assemblea. La podem superar empenyent, com ha de ser, de baix a dalt, des de les assemblees de base cap amunt. Nosaltres som l’Assemblea!

Estem disposats a fer-ho? Les eleccions al Parlament de Catalunya les tenim a tocar i l’ANC és l’única organització que pot forçar els partits polítics i als nostres representants a complir el mandat de l’1 d’octubre.

Ens hi posem?

LA CLAU de la nostra història. Els cinc programes més vistos de la temporada 2019-2020

LA CLAU de la nostra història no ha pogut començar la que hauria esta la seva sisena temporada d'emissió. La pandèmia provocada per la COVID-19 no ens permet tornar al plató d'ETV Llobregat. 

Mentre esperem que la situació es vagi normalitzant i puguem tornar de nou a presentar-vos les claus de la nostra història, us recordem que podeu recuperar qualsevol dels 177 programes emesos fins ara clicant aquí.

De moment, us presentem els cinc programes més visionats a ETV a la carta emesos durant la temporada 2019-2020.

Figueres, la Guernica catalana

Emès el dimecres 9 d'octubre de 2019

Convidat: 

Enric Pujol doctor en Filosofia i Lletres, especialitzat en història, per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de diversos llibres, entre altres “El descrèdit de la història”, “Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània”  i "Figueres, la Gernika catalana"

Figura i personalitat de Lluís M. Xirinachs

Emès el dimecres 4 de desembre de 2019

Convidat:

Jaume Rodri, sociòleg, escultor, escriptor i cineasta. Membre fundador de l’Assemblea de Catalunya. Va ser regidor de l’Ajuntament de Cardedeu el 1991 i diputat al Parlament de Catalunya el 1992. Amic de Xirinachs, és autor dels llibres “Evangeli de Jesús segons Jaume Rodri” i “Jesús busca a Jesús”.

2005-2019: El procés d'independència de Catalunya

Emès el dimecres 16 d'octubre de 2019

Conversa entre Víctor Cucurull i Jaume Marfany

Els orígens del Park Güell (1894-1926)

Emès el dimecres 4 de març de 2020

Convidades:

Mireia Freixa i Serra és Catedràtica emèrita del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca "GRACMON Grup de Recerca en Història de l’Art i Disseny Contemporani”.. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Mar Leniz Sánchez és Arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). Ha estat Cocomissària de l'exposició "Güell, Gaudí i Barcelona. L'expressió d'un ideal urbà" i actualment treballa per a la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, que gestiona la Basílica de la Sagrada Família i la Casa Museu Gaudí, al Park Güell.

Ambdues són autores del llibre  “El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926” 

Calderón de la Barca o Calder de Barcelona?

Emès el dimecres 18 de març de 2020

Convidat:

Pere Coll, metge. Autor de dos llibres publicats el 2019: Les identitats catalanes de Cervantes (Cervera o Servent?) i i CALDER(ÓN) o La Dramatúrgia Catalana al servei de la Monarquia. He acabat un altre llibre sobre el rector de Vallfogona i està escrivint un llibre sobre la Novel·la picaresca.

Aquests quatre llibres oferiran una visió de conjunt de la importància literària de sis-cents a Catalunya.